Bibliografia del PALDC

Adam, Montserrat (2006): El català septentrional de transició: nova visió des de la morfologia, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Aguiló = (1915-1931): Diccionari Aguiló. Materials lexicogràfics aplegats per Marian Aguiló i Fuster, revisats i publicats per Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu, 8 vol., Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Aguiló, Cosme (1996): La toponímia de la costa de Llucmajor, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

— (2002 a): «Els noms mallorquins del garbellet», dins Els tords, aucells d’hivern, «Quaderns de natura», 12, Palma de Mallorca, Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, pàg. 18-19.

— (2002 b): Toponímia i etimologia, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat – Universitat de les Illes Balears [Biblioteca Miquel dels Sants Oliver / 18].

Aguiló, Cosme i Antoni Mestre (2017): Atles ornitonímic de les Illes Balears, Barcelona – Palma, Institut d’Estudis Catalans – Institut d’Estudis Baleàrics.

Agustí, Miquel (1617): Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril, Barcelona, Esteve Liberós.

Aixalà i Martí, Xavier (1987): Els ocells de les terres de Ponent, Lleida, Dilagro.

Album = Album del questionario dell’atlante linguistico mediterraneo, Venezia, Fondazione Giorgio Cini, s/d.

Alcalá Venceslada, Antonio (1934): Vocabulario andaluz, Andújar, Imprenta La Puritana (2a ed., Madrid, 1951).

Alcover, Antoni M. (1908-1909) «Una mica de dialectologia catalana», dins Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, IV, pàg. 194-304.

— (1925-1926): «Lo sistema de contar per vints a Catalunya», dins Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, XIV, pàg. 279-288.

ALDC = Veny, Joan i Lídia Pons i Griera (2001): Atles Lingüístic del Domini Català, I. Introducció, 1. El cos humà. Malalties, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

— (2003): Atles Lingüístic del Domini Català, II. 2. El vestit, 3. La casa i ocupacions domèstiques, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

— (2006): Atles Lingüístic del Domini Català, III. 4. La família: cicle de la vida, 5. Món espiritual: l’Església. Festes religioses. Creences, 6. Jocs, 7. Temps cronològic. Meteorologia, 8. Topografia, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

— (2008): Atles Lingüístic del Domini Català, IV. 9. El camp i els cultius, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

— (2010): Atles Lingüístic del Domini Català, V. 10. Indústries relacionades amb l’agricultura, 11. Els vegetals, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

— (2012): Atles Lingüístic del Domini Català, VI. 12. Vida pastoral, 13. Els animals domèstics, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

— (2014): Atles Lingüístic del Domini Català, VII. 14. Insectes i altres invertebrats. Ocells. Animals salvatges, 15. Oficis, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

— (2016): Atles Lingüístic del Domini Català, VIII. 16. El mar. Els vaixells. La pesca, 17. Vària, 18. Morfologia no verbal, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

— (2018): Atles Lingüístic del Domini Català, IX. 19. Morfologia verbal, 20. Sintaxi, 21. Fonosintaxi, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

ALE = (1983-2007): Atlas Linguarum Europae, Assen – Maastricht – Roma, Van Gorcum.

ALEA = Alvar, Manuel (1961-1973): Atlas Lingüístico y Etnográfico de Andalucía, 6 vol., Granada, Universidad de Granada – Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

ALEANR = Alvar, Manuel (1979-1983): Atlas Lingüístico y Etnográfico de Aragón, Navarra y la Rioja, 12 vol., Zaragoza – Madrid, Diputación Provincial de Zaragoza – Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

ALeCMan = García Mouton, Pilar i Francisco Moreno Fernández (2003): Atlas Lingüístico (y etnográfico) de Castilla-La Mancha, Universidad de Alcalá. Versió en línia: <http://www.linguas.net/alecman/>

Alegre et al. = Alegre, Montserrat, Jordi Lleonart i Joan Veny (1992): Espècies pesqueres d’interès comercial. Nomenclatura oficial catalana, Barcelona, Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya – Institut d’Estudis Catalans – TERMCAT.

ALEICan = Alvar, Manuel (1975-1978): Atlas Lingüístico y Etnográfico de las Islas Canarias, 3 vol., Las Palmas de Gran Canaria, Ediciones del Excmo. Cabildo Insular de Gran Canaria.

ALF = Gilliéron, Jules i Edmond Edmont (1902-1910): Atlas Linguistique de la France, Paris, Honoré Champion. Versió en línia: <http://lig-tdcge.imag.fr/cartodialect4/>

Alibert = Alibert, Louis (1966): Dictionnaire occitan-français, Toulouse, Institut d’Études Occitanes.

Alibert, Gr. = Alibert, Loïs (1935): Gramatica occitana, Tolosa, Societat d’Estudis Occitans.

Alinei, Mario (1983): «Arc-en-ciel», dins ALE, I, 1, Cartes, 6-9, Commentaires, Assen – Maastricht, Van Gorcum, pàg. 47-80.

Alinei, Mario i Vittorio dell’Aquila (2009): «Les désignations romanes de la ‘belette’», dins Atlas Linguistique Roman (ALiR), IIb, [Cartografia] i Commentaires, Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato – Libreria dello Stato, pàg. 319-357.

ALiR = Atlas Linguistique Roman, I (2 toms + 14 mapes), 1996; IIa (1 tom + 24 mapes), 2001; IIb (1 tom + 16 mapes), 2009; Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato – Libreria dello Stato; IIc, 2018, Alessandria, Edizioni dell’Orso.

Allières, Jacques (1963-1968): «Le subjonctif en –o– du catalan occidental», dins Estudis Romànics [Estudis de lingüística i de filologia catalanes dedicats a la memòria de Pompeu Fabra / 1] [Barcelona], 12, pàg. 255-265. Versió en línia: <https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000154/00000068.pdf>

— (2009): «Les désignations romanes de la ‘cigale’», dins Atlas Linguistique Roman (ALiR), IIb, [Cartografia] i Commentaires, Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato – Libreria dello Stato, pàg. 79-92.

ALPI = Navarro Tomás, Tomás (1962): Atlas Lingüístico de la Península Ibérica, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Versió digital de García Mouton, Pilar (coord.), Inés Fernández-Ordóñez, David Heap, Maria Pilar Perea, João Saramago i Xulio Sousa, 2016, ALPI – Consejo Superior de Investigaciones Científicas. http://www.alpi.csic.es/

ALPO = Guiter, Henri (1966): Atlas linguistique des Pyrénées Orientales, Paris, Centre National de la Recherche Scientifique.

Alvar, Manuel (1953): El dialecto aragonés, Madrid, Gredos.

— (1961-1973): veg. ALEA.

— (1975-1978): veg. ALEICan.

— (1979-1983): veg. ALEANR.

— (1985-1989): veg. LMP.

Álvarez Pérez, Xosé Afonso (2009): «Les désignations romanes de l’‘alouette’», dins Atlas Linguistique Roman (ALiR), IIb, [Cartografia] i Commentaires, Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato – Libreria dello Stato, pàg. 359-388.

Amengual, Juan José (1858-1878): Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín, Palma, Imprenta y Librería de Juan Colomar.

Andolz = Andolz, Rafael (1977): Diccionario aragonés, Zaragoza, Librería General.

Antolí Martínez, Jordi M. (2021): «Origen i evolució de tarda en català modern (s. xvii-1832)», dins Antonio Cortijo Ocaña i Elena Sánchez-López (eds.), De la innovació al cànon. Noves tendències de recerca en Filologia Catalana: llengua, literatura, educació i cultura, Catarroja – Barcelona, Afers, pàg. 17-38.

— (en premsa): «Els sistemes d’expressió de l’hora en català antic i modern (s. xiv-1832)», dins Jordi M. Antolí i Josep Martines (eds.), Variació i canvi lingüístics, València, Editorial Tirant lo Blanch.

Aprosio, Sergio (2001-2003): Vocabolario ligure storico-bibliografico (sec. x-xx), 4 vol., Savona, Società Savonese di Storia Patria.

Arias García, Alberto Manuel i Mercedes de la Torre García (2019): Ictionimia andaluza. Nombres vernáculos de especies pesqueras del «Mar de Andalucía», Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Armangué i Herrero, Joan (1996): Llengua i cultura a l’Alguer durant el segle xviii: Bartomeu Simon, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Arxiduc = Archiduque Luís Salvador de Austria (1985): Las Baleares por la palabra y el grabado, 10 vol., Palma de Mallorca, “Sa Nostra”.

Augusto, Maria Celeste (2009): «Les désignations romanes du ‘crapaud’», dins Atlas Linguistique Roman (ALiR), IIb, [Cartografia] i Commentaires, Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato – Libreria dello Stato, pàg. 137-160.

Autoridades = Real Academia Española (1726): Diccionario de Autoridades, Madrid, Imprenta de Francisco del Hierro (ed. facsímil, Madrid, Gredos, 1979). Versió en línia: <https://apps2.rae.es/DA.html>

Avril, J. T. (1839): Dictionnaire provençal-français, Apt, Édouard Cartier.

Aymerich et al. = Aymerich, Joan i 16 col·laboradors (1991): Els ocells d’Osona, Barcelona, Lynx Edicions.

Azkue, Resurrección María de (1969): Diccionario vasco-español-francés, 2 vol., Bilbao, La Gran Enciclopedia Vasca.

Badia i Margarit, Antoni M. (1951): Gramática histórica catalana, Barcelona, Noguer (ed. cat., València, Universitat de València, 1981).

— (1954): «“Alcalde”. Difusión de un arabismo en catalán», dins Homenaje a Millás-Vallicrosa, I, Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, pàg. 67-82.

— (1958): «Les dénominations catalanes de la ‘coqueluche’», dins Etymologica. Walther von Wartburg zum Siebzigsten Geburtstag 18 Mai 1958, edició a cura de Hans-Erich Keller, Tübingen, Max Niemeyer, pàg. 43-58.

— (1966): «Y a-t-il un dérivé de “Lugdunum” (cf. Lyon) en Catalogne?», dins Travaux de Linguistique et de Littérature [Mélanges de Linguistique et de Philologie Romanes offerts à Mgr. Pierre Gardette] [Strasbourg], 4, pàg. 51-58.

— (1979): «Sobre el procés d’anivellament del vocabulari rural català. Presentació i comentari d’un cas concret», dins Hommage à Jean Séguy, I, Toulouse, Université de Toulouse – Le Mirail, pàg. 99-120.

— (1999): veg. Regles.

Balañà Abadia, Pere (1980): «Noves hipòtesis sobre l’etimologia de bassetja», dins Anuario de Filología [Barcelona], 6, pàg. 493-506.

Balari i Jovany, José (1899): Orígenes históricos de Cataluña, Barcelona, Hijos de Jaime Jepús (2a ed., Sant Cugat del Vallès, Instituto Internacional de Cultura Románica, 1964).

— (1926-1936): veg. DBalari.

Ballarín Cornel, Ángel (1978): Diccionario del benasqués, 2a ed., Zaragoza, La Editorial.

Bambeck, Manfred (1968): Boden und Werkwelt. Untersuchungen zum Vokabular der Galloromania aufgrund von nichtliterarischen Texten. Mit besonderer Berücksichtigung mittellateinischer Urkunden, Beihefte zur Zeitschrift für Romanische Philologie, 115, Tübingen, Max Niemeyer, pàg. 151-153.

Barrera, Jacint (1892): Los aucells de Teià i Masnou, Barcelona, La Renaixença (ed. Bellaterra, Lynx Edicions, 2007).

Barrere 1745 = Colón, Germà i Josep Tormo (2003): L’ornithologia rossellonesa de Pere Barrere (1745), Castelló de la Plana, Societat Castellonenca de Cultura.

Barri i Masats, Montserrat (1998): «Carrota i carlota, dos gal·licismes del català», dins Josep Massot i Muntaner (ed.), Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny, II, Barcelona, Universitat de Barcelona – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 587-599.

— (1999): Aportació a l’estudi dels gal·licismes del català, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Barriuso, Emilio (1986): El léxico de la fauna marina en los puertos pesqueros de Asturias Central, Oviedo, Instituto de Estudios Asturianos.

Bartoli, Matteo (1925): Introduzione alla Neolinguistica. Principi-Scopi-Metodi, Genève, Leo S. Olschki.

Batlle et al. = Batlle, Mar, Joan Martí i Castell, Josep Moran i Joan Anton Rabella (2016): Gramàtica històrica de la llengua catalana, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

BDELC = Corominas, Joan (1973): Breve diccionario etimológico de la lengua castellana, 3a ed., Madrid, Gredos.

Bech i Camps, M. Montserrat (1980): «La vocal neutra final al parlar de Roses. Precisions sobre el vocalisme empordanès», dins J. Bruguera i J. Massot i Muntaner (eds.), Actes del Cinquè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Andorra, 1-6 d’octubre de 1979), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 657-668. Versió en línia: <http://aillc.espais.iec.cat/files/2017/12/5aillc_657_668.pdf>

Bejček, Vladimir (1989): Oiseaux migrateurs, Paris, Gründ.

Belon, Pierre (1555): L’histoire de la nature des oyseaux, Paris.

Beltran i Cavaller, Joan S. (2010): Vocabulari de cruïlla. Els mots de les Terres de l’Ebre i del Maestrat en el context del català formal, 2 vol., Benicarló, Onada.

Bernat i Baltrons, Francesc i Jaume Torres i Estradé (2004): «Collamec–mecoll: estudi dels mots emprats en català per expressar el concepte de ‘dur una persona a les espatlles i/o l’esquena’», dins Estudis de llengua i literatura catalanes [Miscel·lània Joan Veny / 5] [Barcelona], 49, pàg. 201-231.

Bernis, Francisco (1995): Diccionario de nombres vernáculos de aves, Madrid, Gredos.

Bertoldi, Vittorio (1924): «Dal lessico botanico: la petacciola», dins Archivum romanicum: nuova rivista di filologia romanza [Genève], vol. VIII, 1-2, pàg. 256-267.

Bibiloni, Gabriel (2016): El català de Mallorca. La fonètica, Palma, Lleonard Muntaner Editor.

Blasco Ferrer, Eduard (1984): Grammatica Storica del Catalano e dei suoi dialetti con speciale riguardo all’Algherese, Tübingen, Gunter Narr.

— (1985) «Les desinències de la primera persona del present d’indicatiu en català i en occità. Estudi diacrònic de morfosintaxi gal·loromànica», dins Estudis de llengua i literatura catalanes [Miscel·lània Antoni M. Badia i Margarit / 2] [Barcelona], 10, pàg. 37-79.

Bloch, Oscar i Walther von Wartburg (1950): Dictionnaire étymologique de la langue française, Paris, Presses Universitaires de France.

Botet, Renat (1997): Vocabulari rossellonès, Canet, El Trabucaire.

Bourciez, Édouard (1956): Éléments de linguistique romane, 4a ed., Paris, Klincksieck.

Bros et al. = Bros, Vicenç, Jordi Miralles i Joan Real (1982): La fauna del Vallès Occidental. Catàleg i estudi biològic de la fauna vertebrada, Sabadell, El Pot Cooperativa.

Bruguera, Jordi (1990): Diccionari ortogràfic i de pronúncia, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.

— (1996): Diccionari etimològic, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.

— (2006): Diccionari de la formació de mots, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.

Bulbena, Antoni (1905): Diccionari català-francès-castellà, Barcelona, Francesch Badía.

— (1919): Diccionario catalán-castellano, Barcelona, Vda. Badía Cantenys.

Busa-Nebrija = Nebrija, E. A. de i Gabriel Busa (1987): Diccionario latín-catalán y catalán-latín, 1507. Estudi de Germà Colón i Amadeu J. Soberanas, Barcelona, Puvill.

Cabanes Català, M. L. (ed.) (1989): El “Llibre del mustaçaf de la ciutat d’Alacant”, Alacant, Ajuntament d’Alacant.

Cabanes Fitor, Vicent (1996): «Les perífrasis modals de necessitat-obligació i probabilitat en català. Seguiment diacrònic. Segles xiii al xx», dins Caplletra [València], 20, pàg. 129-164. Versió en línia: <https://ojs.uv.es/index.php/caplletra/article/view/7355/10403>

Cabrera, Josep Maria (1868): Vocabulario valenciano-castellano, Valencia, F. Campos.

Cabrera González, Maria Rosario (1997): El món mariner a Dénia. Estudi etnolingüístic, Alacant, Ajuntament de Dénia – Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta – Institut Alacantí de Cultura “Juan Gil-Albert”.

Cano, Maria Antònia (1993): «La saladura i els seus noms», dins Quaderns de Migjorn [Alacant], 1, pàg. 33-36.

— (1995): El Llibre del Mostassaf d’Elx. Edició crítica i estudi lingüístic, Alacant – Elx, Institut Alacantí de Cultura “Juan Gil-Albert” – Diputació d’Alacant – Ajuntament d’Elx.

Caprini, Rita (2001): «Les désignations romanes de la ‘chenille’», dins Atlas Linguistique Roman (ALiR), IIa, Commentaires, Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato – Libreria dello Stato, pàg. 61-87.

— (2009): «Les désignations romanes du ‘rouge-gorge’», dins Atlas Linguistique Roman (ALiR), IIb, [Cartografia] i Commentaires, Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato – Libreria dello Stato, pàg. 425-459.

Cardús, Maria (1983): «Sobre la pèrdua de la –s final a la Garrotxa», dins Estudis Universitaris Catalans [Barcelona], 25, pàg. 39-42.

Careta Vidal, Antoni (1901): Diccionari de barbrismes introduhits en la llengua catalana, Barcelona, J. Oliva.

Caria, Rafael (2001): Le piante spontanee ad Alghero. Nomi. Proprietà. Usi. Etimologia, Sassari, EdeS Editrice Democratica Sarda.

— (2006): Il nome popolare degli uccelli ad Alghero, Sassari, EdeS Editrice Democratica Sarda.

Carpitelli, Elisabetta (2009): «Les désignations romanes du ‘ver de terre’», dins Atlas Linguistique Roman (ALiR), IIb, [Cartografia] i Commentaires, Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato – Libreria dello Stato, pàg. 255-278.

Carrera, Aitor (2011): L’occità. Gramàtica i diccionari bàsics. Occità referencial i aranès, Lleida, Pagès.

Casanova, Emili (1984): «Grup fonètic dèbil i préstec: a propòsit dels reflexos de -ticum en català», dins Miscel·lània Sanchis Guarner, I, València, Universitat de València, pàg. 65-72.

— (1986): «Evolució de la segona persona del singular del present d’indicatiu del verb ser en català», dins Joan Veny i Joan M. Pujals (eds.), Actes del Setè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Tarragona-Salou, 1-5 octubre 1985), Barcelona, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 467-494.

— (1989): «Aproximació a una gramàtica contrastiva dels dialectes catalans al segle xviii: la combinació binària de pronoms personals febles de 3a persona», dins A. M. Badia i Margarit i M. Camprubí (eds.), Actes del Vuitè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Tolosa de Llenguadoc, 12-17 de setembre de 1988), II, Barcelona, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 57-80. Versió en línia: <http://aillc.espais.iec.cat/files/2018/09/8_2_aillc_57_80.pdf>

— (1990): «L’evolució del sistema palatal català: una interpretació», dins A sol post. Estudis de llengua i literatura [Alacant], 1, pàg. 45-62.

— (1993 a): «Evolució i interferència en el sistema demostratiu català: una explicació», dins Rafael Alemany, Antoni Ferrando i Lluís B. Meseguer (eds.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant-Elx, 9-14 de setembre de 1991), III, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat – Universitat d’Alacant – Universitat de València – Universitat Jaume I, pàg. 161-195. Versió en línia: <http://aillc.espais.iec.cat/files/2018/10/9_3_aillc_161_196.pdf>

— (1993 b): «El català dins la Romània: a propòsit del doblet incoatiu esc/isc», dins Ramón Lorenzo (ed.), Actas do XIX Congreso Internacional de Lingüística e Filoloxía Románicas, vol. V, A Coruña, Fundación «Pedro Barrié de la Maza, Conde Fenosa», pàg. 293-315.

— (2002): «L’evolució de la marca d’imperfet d’indicatiu -B- del llatí al català: una explicació multifactual», dins Estudis de llengua i literatura catalanes [Miscel·lània Giuseppe Tavani / 3] [Barcelona], 44, pàg. 245-260.

— (2003): «El lèxic de la Decadència en els estudis etimològics: el cas del DECat de Joan Coromines», dins Marie-Claire Zimmermann i Anne Charlon (eds.), Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Universitat de París IV-Sorbonne, 4-10 de setembre de 2000), III, Barcelona, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 189-221. Versió en línia: <https://aillc.espais.iec.cat/files/2020/10/12_3_aillc_189_221.pdf>

— (2010): «L’evolució dels prefixos des– i es– en català a la llum de la Romània», dins Maria Iliescu, Heidi Siller-Runggaldier i Paul Danler (eds.), Actes du XXVe Congrès International de Linguistique et de Philologie Romanes (Innsbruck, 3-8 septembre 2007), vol. VII, Berlin – New York, De Gruyter, pàg. 385-394.

Cases-Carbó, Joaquim (1928): Assaigs de paleontologia lingüística catalana. La terminació ona a Catalunya i voltants. Català, Catalunya. Lledó, Barcelona, Llibreria Catalònia (amb un mapa fora de text).

Cavanilles, Antonio Josef (1795): Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia, Madrid, Imprenta Real.

CIGCMod = Martines, Josep i Vicent Martines (dirs.): Corpus Informatitzat de la Gramàtica del Català Modern, Alacant, Universitat d’Alacant – ISIC-IVITRA.

CIMTAC = Martines, Josep i Vicent Martines (dirs.), Jordi M. Antolí i Elena Sánchez-López (coords.): Corpus Informatitzat Multilingüe de Textos Antics i Contemporanis, Alacant, Universitat d’Alacant – ISIC-IVITRA.

Cobarrubias Orozco, Sebastián de (1610 [1979]): Tesoro de la lengua castellana o española, Madrid, Turner.

Colomina, Jordi (1985): L’alacantí. Un estudi sobre la variació lingüística, Alcoi, Institut Alacantí de Cultura “Juan Gil-Albert” – Diputació Provincial d’Alacant.

— (1986): «Mallorquinismes a Tàrbena i a la Marina Alta», dins Joan Veny i Joan M. Pujals (eds.), Actes del Setè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Tarragona-Salou, 1-5 octubre 1985), Barcelona, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 659-678.

— (1991): El valencià de la Marina Baixa, València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana.

— (1999): Dialectologia catalana. Introducció i guia bibliogràfica, Alacant, Universitat d’Alacant.

Colón, Germà (1953): «El concepto ‘otoño’ en catalán y su posición entre las lenguas romances», dins Revista de Filología Española [Madrid], 37, pàg. 194-215 (reproduït a Germà Colón [1976 a], pàg. 223-239).

— (1970): «Sobre el funcionament de les sibilants en el català de Castelló», dins Phonétique et linguistique romanes. Mélanges offerts à M. Georges Straka, I, Lyon – Strasbourg, pàg. 43-51 (reproduït a Germà Colón [1997], pàg. 329-338).

— (1973 a): «Los castellanismos primerizos del catalán. Acerca de nuptiae y vota en la Península Ibérica», dins Prohemio [Barcelona], 4, pàg. 5-36 (reproduït a Germà Colón [1976 a], pàg. 354-395).

— (1973 b): «Del ave a la nave. Deslinde de una metáfora», dins Zeitschrift für romanische Philologie, 89, pàg. 228-244 (reproduït a Germà Colón [1976 a], pàg. 405-431).

— (1976 a): El lexico catalán en la Romania, Madrid, Gredos.

— (1976 b): «Sobre el perfet perifràstic vado + infinitiu en català, en provençal i en francès», dins Felip M. Lorda Alaiz i Jean Roudil (eds.), Problemes de Llengua i Literatura Catalanes. Actes del II Col·loqui Internacional sobre el Català (Amsterdam, 1970), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 101-144. Versió en línia: <http://aillc.espais.iec.cat/files/2018/10/2_aillc_101_144.pdf>

— (1978 a): La llengua catalana en els seus textos, 2 vol., Barcelona, Curial.

— (1978 b): «A propòsit del sistema vigesimal», dins La llengua catalana en els seus textos, I, Barcelona, Curial, pàg. 140-150.

 — (1981): «El rap i la nostra lexicografia», dins L’Espill [València], 9, pàg. 55-63.

— (1985): «La balada de la garsa i l’esmerla de Corella», dins Estudis de llengua i literatura catalanes [Miscel·lània Antoni M. Badia i Margarit / 3] [Barcelona], 11, pàg. 157-158.

— (1986): «Precisiones y complementos sobre el español hincha ‘encono’, portugués incha y catalán inxa», dins Studia in honorem prof. M. de Riquer, I, Barcelona, Quaderns Crema, pàg. 435-450 (reproduït a Germà Colón [1989], pàg. 159-175).

— (1989): El español y el catalán, juntos y en contraste, Barcelona, Ariel.

— (1997): Estudis de filologia catalana i romànica, València – Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana – Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

— (2002 a): «Lledó, celtisme o androtopònim?», dins Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 78, pàg. 105-116.

— (2002 b): Para la historia del léxico español, 2 vol., Madrid, Arco Libros.

— (2003 a): «Espigoladures valencianes medievals», dins Estudis de llengua i literatura catalanes [Miscel·lània Joan Veny / 3] [Barcelona], 47, pàg. 21-36.

— (2003 b): «Fons romànic d’alguns refranys hispànics», dins Doctor Honoris Causa Germà Colón. Discurs llegit a la cerimònia d’investidura celebrada a la sala d’actes de l’edifici del Rectorat el dia 15 de gener de l’any 2003, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, pàg. 15-27.

— (2015): Vocabulari castellonenc, Castelló de la Plana, Ajuntament de Castelló.

Colón, Germà i Helmut Lüdtke (1964): «Die Etymologie von fr. son “kleie”», dins Vox Romanica [Bern], 23, pàg. 69-84.

Comes i Caussa, Josep (1998): «El parlar de Pau (Alt Empordà) a la dècada 1960-70 (II)», dins Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos [Figueres], 31, pàg. 351-413.

Companyó, Louis (1864): Histoire naturelle du département des Pyrénées-Orientales, Perpignan, Imprimerie de J. B. Alzine.

Conejo da Pena, Antoni (2002): Assistència i hospitalitat a l’edat mitjana. L’arquitectura dels hospitals catalans: del gòtic al primer renaixement, tesi doctoral, Barcelona, Universitat de Barcelona, Departament d’Història de l’Art.

Conte et al. = Conte, Anchel, Chorche Cortés, Antonio Martínez, Francho Nagore i Chesús Vázquez (1977): El aragonés: identidad y problemática de una lengua, Zaragoza, Librería General.

Contini, Michel (2009): «Les désignations romanes du ‘papillon’», dins Atlas Linguistique Roman (ALiR), IIb, [Cartografia] i Commentaires, Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato – Libreria dello Stato, pàg. 179-213.

Contini, Michel i Elisabetta Carpitelli (2009): «Les désignations romanes de l’‘essaim’», dins Atlas Linguistique Roman (ALiR), IIb, [Cartografia] i Commentaires, Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato – Libreria dello Stato, pàg. 161-177.

Contini, Michel i Marie-Rose Simoni-Aurembou (1996): «Les désignations romanes du ‘berceau’», dins Atlas Linguistique Roman (ALiR), I, Commentaires, Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato – Libreria dello Stato, pàg. 95-114.

Corachan, Manuel (1936): Diccionari de medicina, Barcelona, Salvat.

Corbera Pou, Jaume (1982): Contribució a l’estudi del procés de castellanització del lèxic mallorquí (s. xvi-xx), tesi de llicenciatura, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona.

— (2000): Caracterització del lèxic alguerès, Palma, Universitat de les Illes Balears.

— (2011): «L’enunciat de les hores en català», dins Parlar bé. Orientacions per a l’ús correcte de la llengua catalana, especialment referides a les Illes Balears, 2a ed., Palma, El Tall, pàg. 108-117.

Corcoll i Llobet, Antoni (2000): «Una llista de peixos valencians de Mariano Bru (1778)», dins Estudis de llengua i literatura catalanes [Homenatge a Arthur Terry / 4] [Barcelona], 40, pàg. 5-55.

— (2017): Garota: estudi antropològic, geolingüístic i etimològic, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans – Museu Marítim de Barcelona.

Coromines, Joan (1951-1952): «Algunes lleis fonètiques catalanes no observades fins ara», dins Estudis Romànics [Barcelona], 3, pàg. 201-230. Versió en línia: <https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000149/00000072.pdf>

— (1971): Lleures i converses d’un filòleg, Barcelona, Club Editor.

— (1976): El que s’ha de saber de la llengua catalana, 2a ed., Palma de Mallorca, Moll.

— (1976-1977): Entre dos llenguatges, 3 vol., Barcelona, Curial.

— (1980-2001): veg. DECat.

— (1989-1997): veg. Onomasticon.

— (1990): El parlar de la Vall d’Aran. Gramàtica, diccionari i estudis lexicals sobre el gascó, Barcelona, Curial.

— (2016): Llibreta de Camp XXV de l’Onomasticon Cataloniae. Enquestes toponomàstiques i dialectals realitzades a la Catalunya del Nord (1959-1960), edició i estudi lingüístic a cura de Philip D. Rasico, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans – Fundació Pere Coromines.

Corriente = Corriente, Federico (2003): Diccionario de arabismos y voces afines en iberorromance, 2a ed., Madrid, Gredos.

Corriente, Federico (1982): «Precisiones etimológicas a ‘bassetja’ y ‘baldraca’», dins Anuario de Filología [Barcelona], 8, pàg. 105-109.

— (2003): veg. Corriente.

— (2008): «Los arabismos del iberorromance entre Asín y Coromines», dins Antoni M. Badia i Margarit i Joan Solà (eds.), Joan Coromines, vida y obra, Madrid, Gredos, pàg. 436-481.

Cortelazzo, Manlio (1969): Avviamento critico allo studio della dialettologia italiana. I. Problemi e metodi, Pisa, Pacini.

Cortelazzo, Manlio i Paolo Zolli (1979): Dizionario etimologico della lingua italiana, Bologna, Zanichelli.

Cortiella, Aureli (1981): Vocabulari de barbarismes, Barcelona, Caixa d’Estalvis de Catalunya.

Costa, Georges J. (1986): Atlas linguistique «Sacaze» des confins catalano-languedociens, Saint-Estève, P. Société des Professeurs de Catalan.

CTILC = Rafel Fontanals, Joaquim (dir.): Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans. Versió en línia: <https://ctilc.iec.cat/scripts/>

Dauzat et al. = Dauzat, Albert, Jean Dubois i Henri Mitterand (1964): Nouveau dictionnaire étymologique e historique, Paris, Larousse.

DBalari = Balari i Jovany, José (1926-1936): Diccionario Balari. Inventario lexicográfico de la lengua catalana, compilado por José Balari y Jovany y dispuesto para su publicación por Manuel de Montoliu (A-G), 2 vol., Barcelona, Universidad de Barcelona.

DCVB = Alcover, Antoni M. i Francesc de Borja Moll (1930-1962): Diccionari català-valencià-balear, 10 vol., Palma de Mallorca, Moll. Versió en línia: <https://dcvb.iec.cat/>

DECat = Coromines, Joan (1980-2001): Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, 10 vol., Barcelona, Curial – La Caixa.

DECH = Coromines, Joan i José Antonio Pascual (1980): Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico, Madrid, Gredos.

DEI = Battisti, Carlo i Giovanni Alessio (1975): Dizionario etimologico italiano, 4 vol., Firenze, G. Barbèra.

DELL = Ernout, Alfred i Antoine Meillet (1985): Dictionnaire étymologique de la langue latine. Histoire des mots, 4a ed., Paris, Klincksieck.

DES = Wagner, Max L. (1960-1964): Dizionario etimologico sardo, 3 vol., Heidelberg, Carl Winter (nova edició, Cagliari, Gianovi Trois, 1989).

Despuig, Cristòfol (1557): Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, edició a cura d’Eulàlia Duran, Barcelona, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona – Curial, 1981.

DG₁ = Fabra, Pompeu (1932): Diccionari general de la llengua catalana, Barcelona, Llibreria Catalònia.

DG₂ = Fabra, Pompeu (1954): Diccionari general de la llengua catalana, 2a ed., Barcelona, A. López Llausàs.

DHLF = Rey, Alain (dir.) (1994): Dictionnaire historique de la langue française, 3 vol., Paris, Dictionnaires Le Robert.

DIEC₁ = Institut d’Estudis Catalans (1995): Diccionari de la llengua catalana, 1a ed., Barcelona – Palma de Mallorca – València, Edicions 3 i 4 – Edicions 62 – Moll – Enciclopèdia Catalana – Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Versió en línia: <http://diec1.iec.cat/diec1/entrada/diec.asp>

DIEC₂ = Institut d’Estudis Catalans (2007): Diccionari de la llengua catalana, 2a ed., Barcelona, Edicions 62 – Enciclopèdia Catalana. Versió en línia: <https://dlc.iec.cat/>

Diez, Friedrich (1853 [1857]): Etymologisches Wörterbuch der romanischen Sprachen, Bonn, Bei Adolph Marcus.

DISC = Sabatini, Francesco i Vittorio Coletti (1997): Dizionario Italiano Sabatini-Coletti, Firenze, Giunti Gruppo Editoriale.

Domingo i de Pedro, Màrius i Josep-Manel Concernau (1982): Els ocells a l’Alt Camp, Valls, Institut d’Estudis Vallencs.

DOrt = Fabra, Pompeu (1917): Diccionari ortogràfic, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans (posteriors edicions de 1923, 1931 i 1937).

DRAE = Real Academia Española (1984): Diccionario de la lengua española, Madrid, 20a ed.

Duarte, Carles i Àlex Alsina (1984-1986): Gramàtica històrica del català, 3 vol., Barcelona, Curial.

Duran, Miquel (2007): Noms i descripcions dels peixos de la mar catalana. I. Àgnats, Condrictis, Osteïctis (1a part), Mallorca, Moll.

— (2010): Noms i descripcions dels peixos de la mar catalana. II. Osteïctis (2a part), Mallorca, Moll.

Ebner, Fred (1963-1968): «El ‘cec’ i el ‘llusc’ als parlars catalans», dins Estudis Romànics [Estudis de lingüística i de filologia catalanes dedicats a la memòria de Pompeu Fabra / 2] [Barcelona], 13, pàg. 127-145.

Endize = Instituto de Estudios Altoaragoneses (1999): Endize de bocables de l’aragonés, seguntes os repertorios lesicos de lugars y redoladas de l’Alto Aragón, 4 vol., Uesca, Instituto de Estudios Altoaragoneses.

Escrig, José (1851): Diccionario valenciano-castellano, Valencia, Imprenta de J. Ferrer de Orga.

Escrig, José i Constantino Llombart (1887): Diccionario valenciano-castellano, 2 vol., 3a ed., Valencia, Librería de Pasqual Aguilar.

Esteve, Joan (1489): Liber elegantiarum latina et valentiana lingua, Venècia, Paganinus de Paganinis.

Esteve et al. = Esteve, Joaquín, Joseph Belvitges i Antonio Juglà (1803): Diccionario catalán-castellano-latín, Barcelona, Oficina de Tecla Pla Viuda.

Fabra, Pompeu (1912): Gramática de la lengua catalana, Barcelona, L’Avenç. Versió en línia: <http://ocpf.iec.cat/obres/03Gramatica12.pdf>

— (1917): veg. DOrt.

— (1918 [1933]): Gramàtica catalana, 7a ed., Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

— (1932): veg. DG₁.

— (1954): veg. DG₂.

— (1956): Gramàtica catalana, Barcelona, Editorial Teide. Versió en línia: <http://ocpf.iec.cat/obres/34gramatica56.pdf>

Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres, Barcelona, Pòrtic.

Faluba, Kálmán (2017): «El pretèrit perfet d’indicatiu i el present de subjuntiu en el català del segle xviii i inici del xix», dins Manuel Pérez Saldanya i Rafael Roca Ricart (eds.), Actes del Dissetè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (València, 7-10 de juliol de 2015), Barcelona – València, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes – Institut d’Estudis Catalans, pàg. 61-69. Versió en línia: <https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000250/00000053.pdf>

Favà i Agud, Xavier (2001): Diccionari dels noms de ceps i raïms. L’ampelonímia catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Febrer Cardona, Antoni (v. 1830 [2001]): Diccionari menorquí, español, francès i llatí, edició crítica i estudi introductori a cura de Maria Paredes, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Felice, Emidio de (1982): Dizionario dei cognomi italiani, Milano, Oscar Studio Mondadori.

Fernández-Ordóñez, Inés (2011): La lengua de Castilla y la formación del español, Madrid, Real Academia Española.

Ferrando, Antoni (2012): «Precaucions metodològiques per a l’estudi lingüístic del Curial e Güelfa», dins Ferrando, Antoni (ed.), Estudis lingüístics i culturals sobre Curial e Güelfa. Novel·la cavalleresca anònima del segle xv en llengua catalana, Amsterdam, John Benjamins, pàg. 31-88.

Ferrer, Joan, Josep Ferrer i Joan Pujadas (eds.) (1998): Pompeu Fabra i Joan Coromines. La correspondència dels anys de l’exili, Barcelona, Fundació Pere Coromines – Institut d’Estudis Catalans.

Ferrer Parpal, Jaime (1883): Diccionario menorquín-castellano, 2 vol., Mahón, Imprenta M. Parpal.

Ferrer Pastor, Francesc (1980): Diccionari de la rima, València, Impremta Fermar.

FEW = Wartburg, Walther von (des de 1928): Französisches Etymologisches Wörterbuch, Bonn – Leipzig – Berlin – Basel, Mohr – Zbinden.

Fidel et al. = Fidel, L., V. Bataller, J. Tormo, V. Beltrán i C. Segura (2014): El nom popular dels ocells al migjorn valencià, Alacant, Institut Alacantí de Cultura “Juan Gil-Albert”.

Figuera, Pere Antoni (1814) [= F.P.A.F.T.R.F.O]: Recopilació de alguns termes mallorquins ab el seu corresponent español, facsímil, ap. Joan Veny [2006 d], pàg. 119-165.

— (1840): Diccionari mallorquí-castellà, Palma de Mallorca, Imprenta y Llibreria de Esteva Trias.

Fishes = Whitehead, P. J. P, M. L. Bauchot, J. C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) (1984): Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean, 3 vol., Paris, Unesco.

Fiter, Joseph (1913): Enciclopèdia moderna catalana, Barcelona, Joseph Gallach.

Foix, Vincent (2003): Dictionnaire gascon-français (Landes), texte établi au Centre d’Études des Cultures d’Aquitaine et d’Europe du Sud sous la direction de Paule Bétérous, Bordeaux, Presses Universitaires de Bordeaux.

Font, Antoni (1637): Fons verborum et phrasium, Barcinone, Mathevat.

Font Quer, Pío (1982): Plantas medicinales. El Dioscórides renovado, Barcelona, Labor.

Fouché, Pierre (1924 a): Phonétique historique du roussillonnais, Toulouse, É. Privat.

— (1924 b): Morphologie historique du roussillonnais, Toulouse, É. Privat.

Franconie, Héléne (2009 a): «Les désignations romanes de la ‘blatte’ et du ‘ténébrion’», dins Atlas Linguistique Roman (ALiR), IIb, [Cartografia] i Commentaires, Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato – Libreria dello Stato, pàg. 1-44.

— (2009 b): «Les désignations romanes du ‘cloporte’», dins Atlas Linguistique Roman (ALiR), IIb, [Cartografia] i Commentaires, Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato – Libreria dello Stato, pàg. 93-135.

Fuster i Tarongí, Just Pastor (1827-1830): «Breve vocabulario valenciano y castellano de las voces mas obscuras ó anticuadas», dins Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días y de los que aún viven, vol. I, Valencia, Imprenta y librería de José Ximeno, pàg. 313-350.

García de Diego, Vicente (1985): Diccionario etimológico español e hispánico, 2a ed., Madrid, Espasa-Calpe.

Garcia-Medall, Joaquim i Joan Emili Quiles (1989): «Els noms d’un joc a la Comunitat Valenciana: el sambori», dins Miscel·lània 89, València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, pàg. 47-83.

García Mouton, Pilar (2001): «Les désignations romanes de la ‘mante religieuse’», dins Atlas Linguistique Roman (ALiR), IIa, Commentaires, Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato – Libreria dello Stato, pàg. 239-280.

Garcia Sebastià, Josep Vicent (2019): Les construccions de temps transcorregut en el català de l’edat moderna i contemporània (s. xvi-xx), València – Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana – Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Garcia Sempere, Marinela (dir.), Antoni Mas i Miralles, Carme Arronis i Llopis i Hèctor Càmara i Sempere (2013): Libre de caça. Estudi i edició d’un tractat de falconeria medieval, Alacant – Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana – Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

García Soriano, Justo (1932): Vocabulario del dialecto murciano, Madrid, Bermejo (nova edició, Murcia, Editora Regional de Murcia, 1980).

Gargallo, José Enrique i Joan Veny (2001): «Les désignations romanes du ‘grillon’», dins Atlas Linguistique Roman (ALiR), IIa, Commentaires, Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato – Libreria dello Stato, pàg. 201-217.

— (2009): «Les désignations romanes du ‘moineau’», dins Atlas Linguistique Roman (ALiR), IIb, [Cartografia] i Commentaires, Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato – Libreria dello Stato, pàg. 403-423.

— (2018): «Les désignations romanes de la ‘ruche’», dins Atlas Linguistique Roman (ALiR), IIc, [Cartografia] i Commentaires, Alessandria, Edizioni dell’Orso, pàg. 361-391.

GDLC = (1998): Gran diccionari de la llengua catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana. Versió en línia: <https://www.diccionari.cat/>

GEC = (1969-1980): Gran enciclopèdia catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana. Versió en línia: <https://www.enciclopedia.cat/>

GEIEC = Institut d’Estudis Catalans (2018): Gramàtica essencial de la llengua catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans. Versió en línia: <https://geiec.iec.cat/>

GIEC = Institut d’Estudis Catalans (2016): Gramàtica de la llengua catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans. Versió en línia: <https://giec.iec.cat/inici>

Giese, Wilhelm (1963-1968): «Vosaltres, Nosaltres», dins Estudis Romànics [Estudis de lingüística i de filologia catalanes dedicats a la memòria de Pompeu Fabra / 1] [Barcelona], 13, pàg. 221-225.

Gili i Gaya, Samuel (1932): «Estudi fonètic del parlar de Lleida», dins Miscelánea filológica dedicada a D. Antonio Mª Alcover con motivo de la publicación del «Diccionari Català-Valencià-Balear», Palma de Mallorca, Imprenta Vda. de S. Pizà, pàg. 241-255.

— (1946): «Nos-otros, Vos-otros», dins Revista de Filología Española [Madrid], 30, pàg. 108-117.

Gimeno, Lluís (1989): «L’elisió de la /r/ final de mot en tortosí meridional», dins Caplletra [València], 6, pàg. 123-140. Versió en línia: <https://ojs.uv.es/index.php/caplletra/article/view/7729/7333>

Giner, Josep [Guillem Renat i Ferrús] (1933): La conjugació dels verbs en valencià, Castelló de la Plana, Societat Castellonenca de Cultura (reproduït a Josep Giner, Obra filològica (1931-1991), València, Denes, 1998, pàg. 217-253).

Giralt, Javier (1998): Aspectos gramaticales de las hablas de la Litera (Huesca), Zaragoza, Institución “Fernando el Católico” – Diputación Provincial de Zaragoza.

Glossarium = Bastardas, Joan, M. Bassols et al. (1960): Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae. Voces latinas y romances documentadas en fuentes catalanas del año 800 al 1100, Barcelona, Universitat de Barcelona – Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Gomez Gane, Yorick (2012): Gli italianismi nel catalano. Dizionario storico-etimologico, Roma, Aracne.

Gómez Ortín, Francisco (1991): Vocabulario del noroeste murciano: contribución lexicográfica al español de Murcia, Murcia, Consejería de Cultura, Educación y Turismo.

Gomis i Mestre, Cels (2014): Zoologia popular catalana, La Bisbal d’Empordà, Sidillà.

González González, Manuel (2009): «Les désignations romanes du ‘merle’», dins Atlas Linguistique Roman (ALiR), IIb, [Cartografia] i Commentaires, Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato – Libreria dello Stato, pàg. 389-402.

Grandgent, C. H. (1952): Introducción al latín vulgar, traducción del inglés, adicionada por el autor, corregida y aumentada con notas, prólogo y una antología por Francisco de B. Moll, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Griera, Antoni (1914): La frontera catalano-aragonesa, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

— (1931): Gramàtica històrica del català antic, Barcelona, Impremta de la Casa de Caritat.

— (1935-1947): veg. Tresor.

Griñó i Garriga, David (1977): Llibre dels bolets. Guia pràctica del boletaire català, Barcelona, Millà.

Guardiola i Savall, M. Isabel (en elaboració): veg. TLV.

Guiter, Enric (1955): «Els noms de l’“arada” en rossellonès», dins Miscelánea filológica dedicada a Mons. A. Griera, I, Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas – Instituto M. Cervantes – Instituto de Estudios Pirenaicos, pàg. 335-346.

Guiter, Henri (1966): veg. ALPO.

— (1984): «Chiendent et coquelicot dans l’atlas linguistique des Pyrénées Orientales (ALPO)», dins Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, 92, pàg. 125-133.

Gulsoy, Joseph (1964): El diccionario valenciano-castellano de Manuel Joaquín Sanelo. Edición, estudio de fuentes y lexicología, Castellón de la Plana, Sociedad Castellonense de Cultura.

 — (1991): «Català inxa ‘malvolença’, castellà hincha i portugués incha: història i origen», dins Miscel·lània Joan Fuster, IV, València – Barcelona, Universitat de València – Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 395-414.

— (1992): «El silabario de vocablos lemosines o valencianos de Manuel Joaquim Sanelo», dins A. Ferrando (coord.), Miscel·lània Sanchis Guarner, II, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 217-238.

— (1993): Estudis de gramàtica històrica, València – Barcelona, Institut Universitari de Filologia Valenciana – Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Hernández, Esther i Isabel Molina (2009): «Les désignations romanes du ‘ver luisant’», dins Atlas Linguistique Roman (ALiR), IIb, [Cartografia] i Commentaires, Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato – Libreria dello Stato, pàg. 279-317.

HNPC = Folch, Ramon (dir.) (1994): Història natural dels Països Catalans, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.

Hoyer, Gunhild (2001): «Les désignations romanes de la ‘libellule’», dins Atlas Linguistique Roman (ALiR), IIa, Commentaires, Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato – Libreria dello Stato, pàg. 281-317.

Institut d’Estudis Catalans (1990): veg. PEOLC Fonètica.

— (1992): veg. PEOLC Morfologia.

— (1995): veg. DIEC₁.

— (1999): Aplicació al català dels principis de transcripció de l’Associació Fonètica Internacional, Barcelona. Versió en línia: <https://publicacions.iec.cat/Front/repository/pdf/00000042/00000071.pdf>

— (2007): veg. DIEC₂.

— (2016): veg. GIEC.

— (2017): veg. OIEC.

— (2018): veg. GEIEC.

— (2022): veg. PEOLC Lèxic.

Jaberg, Karl (1955): «Zu den italienischen und rätoromanischen Namen des Muttermals», dins Miscelánea filológica dedicada a Mons. A. Griera, I, Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas – Instituto M. Cervantes – Instituto de Estudios Pirenaicos, pàg. 353-366.

Janer, Gabriel i Miquel Rayó (1979): Aucells esquius, Palma de Mallorca, Moll.

Jansà, Agustí (2019): El temps i el clima de Menorca, Maó – Palma, Institut Menorquí d’Estudis – Universitat de les Illes Balears.

Jud, Jakob (1925-1926): «Problèmes de géographie linguistique romane», dins Revue de linguistique romane, I, 1925, pàg. 181-236; II, 1926, pàg. 163-207.

Labèrnia, Pere (1839): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina, Barcelona, Estampa dels Hereus de la V. Pla.

— (1888-1892): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana, 3a ed., Barcelona, Espasa i Companyia Editors.

Lacavalleria, Joan (1696): Gazophylacium catalano-latinum, Barcelona, Antoni Lacavalleria.

Lalueza i Fox, Jordi (1987): El llibre dels ocells de Catalunya, Barcelona, Editorial De Vecchi – Edicions Cap Roig.

Lamarca, Luis (1839): Ensayo de un diccionario valenciano-castellano, Valencia, Imprenta de J. Ferrer de Orga.

— (1842): Ensayo de un diccionario valenciano-castellano, segunda edición considerablemente aumentada, Valencia, Imprenta de J. Ferrer de Orga.

Lamuela, Xavier (1984): «L’evolució dels sons representats per g, j i tg en català», dins Emili Casanova (coord.), Miscel·lània Sanchis Guarner, I, València, Universitat de València, pàg. 175-178.

Lausberg, Heinrich (1965): Lingüística románica. Fonética, I, Madrid, Gredos (Berlin, De Gruyter, 1963 [ed. alemanya]).

Lázaro Carreter, Fernando (1962): Diccionario de términos filológicos, 2a ed., Madrid, Gredos.

Levy, Emil (1894-1917): Provenzalisches Supplement-Wörterbuch, Leipzig, O. R. Reisland.

Llobet i Portella, Josep M. (2008): «L’antic significat dels mots assident, barbacana, nodrís i voltar», dins Estudis de llengua i literatura catalanes [Miscel·lània Joaquim Molas / 1] [Barcelona], 56, pàg. 251-254.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2000): El llenguatge mariner de la Marina, Alacant, Universitat d’Alacant.

Lloret, Maria Rosa (1993): «Alacantinismes en el lèxic mariner de Roses», dins Rafael Alemany, Antoni Ferrando i Lluís B. Meseguer (eds.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant-Elx, 9-14 de setembre de 1991), II, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat – Universitat d’Alacant – Universitat de València – Universitat Jaume I, pàg. 529-540. Versió en línia: <http://aillc.espais.iec.cat/files/2018/09/9_2_aillc_529_540.pdf>

LMP = Alvar, Manuel (coord.) (1985-1989): Léxico de los marineros peninsulares, 4 vol., Madrid, Arco Libros.

López del Castillo, Lluís (2002): Diccionari de formació de paraules, Barcelona, Edicions 62.

Maluquer i Sostres, Joaquim (1973): Els ocells de les terres catalanes, 2a ed., Barcelona, Editorial Barcino.

Manent, Albert (1992): «Rana al Camp de Tarragona, arcaisme o castellanisme?», dins Miscel·lània Joan Fuster, V, València – Barcelona, Universitat de València – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 447-452 (i dins a Albert Manent, Llunari de noms i mots. Qüestions d’onomàstica, dialectologia i despoblament del Camp de Tarragona, Reus, Edicions del Centre de Lectura, col·lecció Assaig, núm. 83, 2003, pàg. 145-149).

Marina Alta 1992 = Ballester Artigues, Teresa et al. (1992): Oficis tradicionals de la Marina Alta, Alacant, Institut Alacantí de Cultura “Juan Gil-Albert” – Diputació d’Alacant.

Marouzeau, Jules (1951): Lexique de la terminologie linguistique, Paris, Librairie Orientaliste Paul Geuthner.

Martí Gadea, Joaquín (1891): Diccionario general valenciano-castellano, Valencia, Imprenta de José Canales Romá.

— (1909): Vocabulario valenciano-castellano en secciones. El más completo de los publicados hasta el día, Valencia, Imprenta de Antonio López y Compañía.

— (1915): Vocabulari monosilábich valenciá-castellá, Valencia, Imprenta de Antonio López.

Martí Mestre, Joaquim (2006): Diccionari històric del valencià col·loquial (segles xvii, xviii i xix), València, Universitat de València.

— (2011): Diccionari de Josep Bernat i Baldoví (1809-1864) en el seu context històric, Paiporta, Denes.

— (2017): Diccionari de fraseologia (segles xvii-xxi), València, Universitat de València.

Martines, Josep (1997): El valencià del segle xix: Estudi lingüístic i edició del «Diccionario valenciano» de Josep Pla i Costa, tesi doctoral, Alacant, Universitat d’Alacant.

— (1998): El diccionario valenciano de Josep Pla i Costa (1817-1890). Descripció i edició, Alacant, Conselleria d’Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana – Institut Alacantí de Cultura “Juan Gil-Albert” – Diputació Provincial d’Alacant.

— (1999): «La proximitat lèxica entre el català i l’aragonès a propòsit de bard, brull, caragina i xafardejar», dins Francho Nagore, Francho Rodés i Chesús Vázquez (eds.), Estudios y rechiras arredol d’a luenga aragonesa y a suya literatura. Autas d’a I trobada (Uesca, 20-22 de febrero de 1977), Uesca, Instituto de Estudios Altoaragoneses – Consello d’a Fabla Aragonesa, pàg. 249-277.

— (2000): El valencià del segle xix. Estudi lingüístic del Diccionario valenciano de Josep Pla i Costa, Alacant – Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana – Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

— (2002): «L’aragonès i el lèxic valencià. Una aproximació», dins Caplletra [València], 32, pàg. 157-201.

— (2011 a): «Punxar i família: mossarabismes del català?», dins Caplletra [València], 51, pàg. 204-235.

— (2011 b): «El canvi semàntic a propòsit de enze, enza. Estudi del lèxic d’Enric Valor», dins Ítaca [Alacant], 2, pàg. 143-204.

— (2012): El valencià del segle xix: el lèxic. L’aportació del Diccionario valenciano de Josep Pla i Costa, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Martinet, André (1952): «Celtic lenition and western romance consonants», dins Language [Baltimore], 28, pàg. 192-217.

Martínez González, Antonio (1992): Terminología marinera granadina. Contribución al estudio del habla marinera de Granada, Granada, Universidad de Granada.

Mascaró, Joan (1984): «Aramon-aramònic: una regla fonològica catalana no descoberta fins ara», dins Estudis Universitaris Catalans [Estudis de llengua i literatura catalanes oferts a R. Aramon i Serra en el seu setantè aniversari / 4] [Barcelona], 26, pàg. 123-129.

Masclans, Francesc (1981): Els noms de les plantes als Països Catalans, Granollers – Barcelona, Montblanc-Martín – Centre Excursionista de Catalunya.

Massanell i Messalles, Mar (2002): «El mot valencià i nord-occidental picaport: aportació a la divisió català oriental/català occidental», dins Emili Casanova, Joaquim Martí i Abelard Saragossà (eds.), Estudis del valencià d’ara. Actes del IV Congrés de Filologia Valenciana del 20 al 22 de maig de 2000. En homenatge al Doctor Joan Veny, València, Denes, pàg. 375-402.

— (2017): «El adverbio desiderativo sisquera ‘ojalá’: un aragonesismo del catalán occidental», dins A. J. Gallego, Y. Rodríguez i J. Fernández-Sánchez (eds.), Relaciones sintácticas. Homenaje a José M. Brucart y M. Lluïsa Hernanz, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, pàg. 471-492.

Massanell i Messalles, Mar i Joan Torruella (2013): «Denominacions del crepuscle en llengua catalana», dins Caplletra [València], 54, pàg. 51-103.

Massip, Àngels i Joan Veny (2021): veg. Scripta 2021.

Massip i Gibert, Josep M. (1980): Els ocells. Banyoles. Fauna comarcal, Figueres, Gràfiques Montserrat.

Mayans i Ciscar, Joan Antoni (1787): Vocabulari valencià-castellà, materials introduïts dins TLV.

Médélice, Jeanine Élisa (2001 a): «Les désignations romanes de l’‘abeille’», dins Atlas Linguistique Roman (ALiR), IIa, Commentaires, Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato – Libreria dello Stato, pàg. 3-19.

— (2001 b): «Les désignations romanes de l’‘araignée’», dins Atlas Linguistique Roman (ALiR), IIa, Commentaires, Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato – Libreria dello Stato, pàg. 21-37.

— (2001 c): «Les désignations romanes de la ‘toile d’araignée’», dins Atlas Linguistique Roman (ALiR), IIa, Commentaires, Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato – Libreria dello Stato, pàg. 39-59.

— (2009): «Les désignations romanes du ‘têtard’», dins Atlas Linguistique Roman (ALiR), IIb, [Cartografia] i Commentaires, Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato – Libreria dello Stato, pàg. 215-253.

Menéndez Pidal, Ramón (1956): Orígenes del español, 4a ed., Madrid, Espasa-Calpe.

— (1960): «Dos problemas iniciales relativos a los romances hispánicos», dins M. Alvar, A. Badía, R. de Balbín i L. F. Lindley Cintra (dirs.), Enciclopedia Lingüística Hispánica, I, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, pàg. 29-138.

Michelena, Luis (2017): Diccionario general vasco/Orotariko euskal hiztegia, 5a ed., Bilbo, Euskaltzaindia. Versió en línia: <https://tinyurl.com/ybfq3kxm>

Milà i Fontanals, Manuel (1861): De los trovadores en España, dins Obras completas, II, Barcelona, Álvaro Verdaguer (reimpressió, 1889).

— (1875): Estudios de lengua catalana (reeditat a Obras Completas del Doctor D. Manuel Milá y Fontanals, coleccionadas por el dr. Marcelino Menéndez Pelayo, III, Barcelona, Librería de Álvaro Verdaguer, 1890, pàg. 507-544). Versió en línia: <https://mdc.csuc.cat/digital/collection/llibimps19/id/71547>

Mistral, Frédéric (1878-1886): Lou Tresor dòu Felibrige ou Dictionnaire Provençal-Français, Aix-en-Provence, Veuve Remondet-Aubin.

Moliner = Moliner, María (2007): Diccionario de uso del español, 2 vol., 3a ed., Madrid, Gredos.

Moll, Aina (1957): «Sufijos nominales y adjetivales en ibicenco», dins Revista de Filología Española [Madrid], 41, pàg. 341-371. Versió en línia: <https://revistadefilologiaespañola.revistas.csic.es/index.php/rfe/article/view/1051/1331>

Moll, Francesc de Borja (1928): Suplement català al «Romanisches Etymologisches Wörterbuch», Barcelona, Biblioteca Balmes.

— (1932): «Estudi fonètich y lexical del dialecte de Ciutadella», dins Miscelánea filológica dedicada a D. Antonio Mª Alcover con motivo de la publicación del «Diccionari Català-Valencià-Balear», Palma de Mallorca, Imprenta Vda. de S. Pizà, pàg. 397-460 (nova edició a Randa [Barcelona], 8, 1979, pàg. 5-48 i reproduït a Francesc de Borja Moll [2006], pàg. 15-61).

— (1952): Gramática histórica catalana, Madrid, Gredos (ed. corregida i anotada per Joaquim Martí Mestre amb la col·laboració de Jesús Jiménez, València, Universitat de València, 2006).

— (1961): «Espigoladures dialectals», dins Estudis Romànics [Estudis de llatí medieval. Dedicats a la memòria de Lluís Nicolau d’Olwer / 1] [Barcelona], 8, pàg. 179-184 (reproduït a Francesc de Borja Moll [2006], pàg. 123-127).

— (1980): El parlar de Mallorca, Barcelona, Barcino (2a ed. catalana, Mallorca, Moll – Consell Insular de Mallorca, 1990).

— (1982): Els llinatges catalans (Catalunya, País Valencià, Illes Balears). Assaig de divulgació lingüística, 2a ed., Mallorca, Moll.

— (2006): Obres completes, III. Estudis dialectals i onomàstics, edició a cura de M. Pilar Perea, Mallorca, Moll.

Montserrat i Buendia, Sandra (2007): La semàntica diacrònica cognitiva. Una aplicació a propòsit de venir, arribar i plegar (segles xii-xvi), Alacant – Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana – Institut d’Estudis Catalans – Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Moran, Josep (1997): «Origen del plural dels noms acabats amb –s en singular», dins Josep Massot i Muntaner (ed.), Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny, I, Barcelona, Universitat de Barcelona – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 311-327.

Moreu-Rey, Enric (1981): Renoms, motius, malnoms i noms de casa, Barcelona, Editorial Millà.

Mostolay, Chesús de (2007): El aragonés en el Somontano de Barbastro. Glosario de voces y expresiones, Zaragoza, Aneto Publicaciones.

Motjé i Costa, Lluís (1982): Els ocells de la comarca de la Selva, Girona, Grafis-Sant i Diputació de Girona.

Nebrija, Elio Antonio de (1979): Diccionario latino-español (Salamanca 1492). Estudio preliminar por Germà Colón y Amadeu J. Soberanas, Barcelona, Puvill.

Nesi, Annalisa (2001): «Les désignations romanes de la ‘salamandre’», dins Atlas Linguistique Roman (ALiR), IIa, Commentaires, Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato – Libreria dello Stato, pàg. 467-499.

Noms de plantes = Vallès i Xirau, Joan (dir.), Joan Veny i Clar, Josep Vigo i Bonada, M. Àngels Bonet i Galobart, M. Antònia Julià i Berruezo i Joan Carles Villalonga i Terrasa (2014): Noms de plantes: corpus de fitonímia catalana, Barcelona, TERMCAT.

Nonell, Jaume (1895): Análisis morfològich de la llènga catalana antiga comparada ab la modèrna, Manresa, Establiment Tipográfich de Sant Josèph. Versió en línia: <http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000038080&page=15>

OIEC = Institut d’Estudis Catalans (2017): Ortografia catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans. Versió en línia: <https://oiec.iec.cat/inici> i <https://www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf>

Onomasticon = Coromines, Joan (1989-1997): Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana, 8 vol., Barcelona, Curial – La Caixa. Versió en línia: <https://oncat.iec.cat/>

Orellana, Marc Antoni (c. 1795): Catálogo d’els pardals de l’Albufera de Valencia, Valencia, Imprenta Viuda de Martín Peris.

— (c. 1802 a): «Llistat de mots absents en els diccionaris de Carles Ros», dins Valencia antigua y moderna, vol. I, Valencia, Acción Bibliográfica Valenciana, pàg. 134-140.

— (1802 b): Catálogo d’els peixos, qu’es crien, e peixquen en lo Mar de Valencia, Valencia, Imprenta Viuda de Martín Peris.

Ortega i Gonzàlez, Enric (2017): Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Ortells, Vicent i Xavier Campos (1983): Els anglicismes de Menorca, Palma de Mallorca, Moll.

PALDC = Veny, Joan (2007): Petit Atles Lingüístic del Domini Català, 1, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans (primera reimpressió corregida, 2008; segona reimpressió corregida, 2014).

— (2009): Petit Atles Lingüístic del Domini Català, 2, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

— (2011): Petit Atles Lingüístic del Domini Català, 3, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

— (2013): Petit Atles Lingüístic del Domini Català, 4, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

— (2015): Petit Atles Lingüístic del Domini Català, 5, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

— (2017): Petit Atles Lingüístic del Domini Català, 6, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

— (2019): Petit Atles Lingüístic del Domini Català, 7, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

— (2021): Petit Atles Lingüístic del Domini Català, 8, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

— (2023): Petit Atles Lingüístic del Domini Català, 9, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Pal·las 1927 = Vallès, Emili (1927): Pal·las. Diccionari català-castellà-francès, Barcelona, Pal·las.

Pal·las 1962 = Vallès, Emili (1962): Pal·las. Diccionari català il·lustrat, amb etimologies i equivalències en castellà, francès i anglès, Barcelona, Massanés.

Palmireno, Lorenço (1569): Vocabulario del humanista, Valencia.

Palomba, Giovanni (2000): Nuova grammatica del dialetto algherese odierno, edició i introducció d’August Bover i Joan Veny, Alghero, La Celere Editrice.

Palombi, A. i M. Santarelli (1969): Gli animali commestibili dei mari d’Italia, 3a ed., Milano, Hoepli.

PALW = Lechanteur, Jean, Marie-Guy Boutier i Marie-Thérèse Counet (rédacteurs) (1990, 1992 i 1995): Petit atlas linguistique de la Wallonie, I, II i III, Liège, Institut de dialectologie wallonne de l’Université de Liège, 20 cartes et commentaires.

Par, Anfós (1923): Sintaxi catalana segons los escrits en prosa de Bernat Metge (1398), Halle, Max Niemeyer. Versió en línia: <https://archive.org/details/SintaxiCatalanaSegonsLosEscritsDeBernatMetge>

— (1930) «La desinència –o del indicatiu present», dins Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura [Barcelona], III, pàg. 169-176.

Pardo Asso, José (1938): Nuevo diccionario etimológico aragonés. Voces, frases y modismos usados en el habla de Aragón, Zaragoza, Imprenta de Hogar Pignatelli.

Pascu, Giorge (1936): «Le maïs dans les langues romanes et balkaniques», dins Estudis Universitaris Catalans [Homenatge a Antoni Rubió i Lluch] [Barcelona], 21, pàg. 451-469.

Pascual, Eusebio (1895): «Persecución de aves y roedores», dins Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, VI, pàg. 89-91.

Penas et al. = Penas, Xosé Manuel, Carlos Pedreira i Carlos Rodríguez (1980): Guía das aves de Galicia, Vigo, Galaxia.

Penny, Ralph (2006): Gramática histórica del español, 2a ed., Barcelona, Ariel.

Pensado, Carmen (1983): «Sobre los resultados de las vocales velares latinas precedidas de yod inicial», dins Revista de Filología Románica [Madrid], 1, pàg. 109-135.

PEOLC Fonètica = Institut d’Estudis Catalans (1990): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, I. Fonètica, 1a ed., Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, d’on citem (cinquena reimpressió, 2009). Versió en línia: <https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000246/00000047.pdf>

PEOLC Lèxic = Institut d’Estudis Catalans (2022): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. III. Lèxic, 2a ed. actualitzada, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, d’on citem (primera edició, 2018). Versió en línia: <https://estandard-oral.llocs.iec.cat/>

PEOLC Morfologia = Institut d’Estudis Catalans (1992): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, II. Morfologia, 1a ed., Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, d’on citem (cinquena reimpressió, 2009). Versió en línia: <https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000246/00000048.pdf>

Pérez Saldanya, Manuel (1998): Del llatí al català. Morfosintaxi verbal històrica, València, Universitat de València.

Pérez Saldanya, Manuel, Rosanna Mestre i Ofèlia Sanmartín (1998): Diccionari de lingüística, València, Colomar.

Peterson et al. = Peterson, R., G. Mountfort i P. A. D. Hollom (1980): Guía de campo de las aves de España y de Europa, 4a ed., Barcelona, Omega.

Petrovici, Emil (1940): Micul Atlas Lingvistic Român, II, 1, Sibiu.

Piat, L. (1989): Dictionnaire français-occitanien, Raphèle-lès-Arles, Marcel Petit.

Pitarch Font, Antoni (2005): Vells oficis, Vila-Real, Poble.

Pla i Costa, Josep (1880): veg. Martines, Josep (1998).

Platz, Ernest (1922): «Balai, étude de géographie linguistique et de sémantique», dins Miscellanea linguistica dedicata a Hugo Schuchardt per il suo 80º anniversario, Genève, Leo S. Olschki, pàg. 169-221.

Pons i Griera, Lídia (1992): Iodització i apitxament al Vallès. Interpretació sociolingüística i psicolingüística dels canvis fonètics, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Pop, Sever (1938): Micul Atlas Lingvistic Român, I, 1, Cluj.

— (1942): Micul Atlas Lingvistic Român, I, 2, Sibiu.

— [1950]: La dialectologie. Aperçu historique et méthodes d’enquêtes linguistiques, Louvain: chez l’auteur.

Pou, Onofre (1575): Thesaurus puerilis, Valencia, Imprenta de Pedro de Huete.

Qüestionari = Badia i Margarit, Antoni M., Lídia Pons i Griera i Joan Veny (1993): Atles Lingüístic del Domini Català. Qüestionari, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Quintilingüe = Societat de Catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, 2 vol., Barcelona, Imprempta de Joseph Torner.

Rafel Fontanals, Joaquín (1981): La lengua catalana fronteriza en el Bajo Aragón meridional. Estudio fonológico, Barcelona, Universidad de Barcelona – Real Academia de Buenas Letras de Barcelona.

Ramis, Joan (1814): Specimen animalium, vegetabilium et mineralium in insula Minorca frequentiorum, Maó, Magone Balearium.

Ramos, Enric (1994): Els aucells de Menorca, Mallorca, Moll.

Rasico, Philip D. (1981): «El tractament català dels grups de nasal o líquida més oclusiva, a la llum de la documentació medieval: precisions fonològiques», dins Estudis de llengua i literatura catalanes [Miscel·lània Pere Bohigas / 1] [Barcelona], 3, pàg. 9-25.

— (1982): Estudis sobre la fonologia del català preliterari, Barcelona, Curial – Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Raspall i Juanola, Joana i Joan Martí i Castell (1984): Diccionari de locucions i de frases fetes, Barcelona, Edicions 62.

Recasens, Daniel (1998): «Factors històrics d’algunes característiques fonètiques i fonològiques del mallorquí», dins Josep Massot i Muntaner (ed.), Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny, II, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 541-558.

— (2017): Fonètica històrica del català, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Redard, Georges (1964): «Le renouvellement des méthodes en linguistique géographique», dins Horace Gray Lunt (ed.), Proceedings of the Ninth International Congress of Linguists (Cambridge, Mass., August 27-31, 1962), London – The Hague – Paris, Mouton, pàg. 253-257.

Regles = Badia i Margarit, Antoni M. (1999): Les regles de esquivar vocables i «la qüestió de la llengua», Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Reig, Eugeni S. (2015): El valencià de sempre, Alzira, Bromera.

Renn, Manfred i Werner König (2006): Kleiner Bayerischer Sprachatlas, München, Deutscher Taschenbuch.

Resa, Juan de (1555 [1929]): Vocabulari valencià-castellà, València, L’Estel. Pròleg de S. Guinot.

REW = Meyer-Lübke, Wilhelm (1935): Romanisches Etymologisches Wörterbuch, 3a ed., Heildelberg, Carl Winter.

Rexach, Baldiri (1923 [1749]): Instruccions per la ensenyança de minyons, Barcelona, Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.

Ribas i Marí, Enric (1991): Aportació pitiüsa al Diccionari català-valencià-balear, Eivissa, Institut d’Estudis Eivissencs.

Ribelles Comín, José (1920, 1929, 1939): Bibliografía de la lengua valenciana, 3 vol., Madrid, Tipografia de la «Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos».

Richelet, Pierre (1680): Dictionnaire françois, Genève, Jean Herman Widerhold.

Riedl, Rupert (1986): Fauna y flora del Mar Mediterráneo, Barcelona, Omega.

Riera, Manel (1992): La llengua catalana a Andorra. Estudi dialectològic dels seus parlars rurals, Andorra, Institut d’Estudis Andorrans (centre de Barcelona).

Riera-Eures, Manel i Margarida Sanjaume (2010): Diccionari d’onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès, Vic, Eumo Editorial.

Ríos Panisse, María del Carmen (1977): Nomenclatura de la flora y fauna marítimas de Galicia. I. Invertebrados y peces, con anotaciones etimológicas por Antonio Santamarina, Santiago de Compostela, Universidad de Santiago de Compostela (Verba. Anuario Galego de Filoloxía. Anejo 7).

Riquer, Martí de (1968): L’arnès del cavaller: armes i armadures catalanes medievals, Barcelona, Ariel.

Rohlfs, Gerhard (1924): «Zu den süditalienischen Namen des ‘Wegerich’», dins Zeitschrift für romanische Philologie, 44, pàg. 724-725.

— (1966 a): Lengua y cultura. Estudios lingüísticos y folklóricos, Madrid, Alcalá.

— (1966 b): Grammatica storica della lingua italiana e dei suoi dialetti, Torino, Einaudi.

Rondalla = (1776): Rondalla de rondalles […] composta per un curiós apassionat á la Llengua Llemosina y treta a llum per Carlos Ros, València, Imprenta de Benito Monfort.

Rondelet, G. (1554): Libri de piscibus marinis, in quibus verae piscium effigies expressae sunt, Lugduni: apud Matthiam Bonhomme.

— (1555): Universae aquatilium historiae pars altera, cum vera ipsorum imaginibus, Lugduni: apud Matthiam Bonhomme.

Ros, Carles (1739): Breve diccionario valenciano-castellano, Valencia, Imprenta de Benito Monfort.

— (1752): [Jocs infantils de València], ap. José Ribelles Comín [1939], vol. III, pàg. 475-476.

— (1764): Diccionario valenciano-castellano, Valencia, Imprenta de Benito Monfort.

— (1770): Raro diccionario valenciano-castellano, único y singular de vozes monosílabas, inèdit, selecció de mots ap. TLV.

— (1771): Corrección de vòzes y phràses que el vùlgo, ù comùn, de Valencia ùsa ò ha introducido, hablàndo (ù querièndo hablàr) en su Materno idiòma, Valencia, Imprenta de Francisco Burguete.

Rosanes, Miguel (1864): Miscelánea que comprende 1.º Un Vocabulario valenciano-castellano, dividido en grupos para facilitar la memoria de las palabras en él contenidas. 2.º Apuntes para facilitar la enseñanza de la gramática en las escuelas de las poblaciones de esta provincia en que no se habla la lengua castellana, Valencia, Imprenta de José María Ayoldi, pàg. 5-69.

Rosselló Bordoy, Guillem (1991): «Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena i les arrels àrabs del català de Mallorca», dins Estudis baleàrics [Palma], 41 [L’Arxiduc Lluís Salvador-Balears: CXXV Aniversari (1867-1992)], pàg. 69-86.

Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari català-castellà & castellà-català, Barcelona, Antoni López.

Royo Arpon, Jesús (1992): «La influència del campanar en les expressions horàries», dins Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana, IV, Àrea 3. Lingüística social, edició a cura d’Isidor Marí, Palma, Universitat de les Illes Balears – Fundació del Congrés de Cultura Catalana, pàg. 115-122.

Royo et al. = Royo, F., L. de Torres, R. Curto, S. Cardero, J. Beltran, M. Arrufat i A. Arasa (2008): Plantes del Port, 3 vol., Ulldecona, Grup de Recerca Científica ‘Terres de l’Ebre’.

Sainéan, Lazare (1925): Les sources indigènes de l’étymologie française, 2 vol., Paris, E. de Boccard.

Salvà, Vicente (1838): Compendio de la gramática castellana, Valencia, Librería de Mallén y sobrinos.

Salvat 1912 = (1912): Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana, Barcelona, Salvat.

Salvat 1934 = (1934): Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana, Barcelona, Salvat.

San Nicolás Romera, César (2000): El vocabulario de la pesca en el litoral de Cartagena, Cartagena, Ayuntamiento de Cartagena – Real Academia Alfonso X el Sabio.

Sanchis Guarner, Manuel (1950): Gramàtica valenciana, València, Torre (ed. facsímil a cura d’Antoni Ferrando, Barcelona, Alta Fulla, 1993).

— (1956 a): «Factores históricos de los dialectos catalanes», dins Estudios dedicados a Menéndez Pidal, 6, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, pàg. 151-186.

— (1956 b): «Los nombres del murciélago en el dominio catalán», dins Revista de Filología Española [Madrid], 40, pàg. 91-125.

— (1963): «Els noms catalans de l’oronella (Hirundo rustica)», dins Studia Philologica. Homenaje a Dámaso Alonso, III, Madrid, Gredos, pàg. 381-396.

Sanelo, Manuel Joaquín (c. 1802): «Ensayo, Diccionario del Lemosino y Valenciano antiguo y moderno, al Castellano» i «Diccionario valenciano-castellano», dins Joseph Gulsoy (1964), pàg. 59-283.

— (1805): veg. Gulsoy, Joseph (1992).

Sanna, Josep (1988): Diccionari català de l’Alguer, L’Alguer – Barcelona, Regina. Pròleg de Joan Veny (reproduït a Joan Veny [2001 a], pàg. 113-117).

Saramandu, Nicolae (2001): «Les désignations romanes du ‘serpent’», dins Atlas Linguistique Roman (ALiR), IIa, Commentaires, Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato – Libreria dello Stato, pàg. 505-512.

Sargatal, Jordi i Rosa Llinàs (1978): Els ocells de l’Empordà, Figueres, Centre Excursionista Empordanès.

Sarmiento = Sarmiento, Fray Martín, De los atunes y de sus transmigraciones y sobre el modo de aliviar la miseria de los pueblos, edición y estudio crítico de José Luis Pensado, Salamanca, Universidad de Salamanca, 1992.

Saura, Jaume Àngel (1878): Novíssim diccionari manual de las llenguas catalana-castellana, Barcelona, Esteve Pujal.

Savall Rom, Josep Lluís (1991): El vocabulari dels pescadors de Cambrils, Reus, Associació d’Estudis Reusencs.

Scala, Luca (2003): Català de l’Alguer: criteris de llengua escrita, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Scripta 2009 = Veny, Joan i Àngels Massip (2009): Scripta eivissenca, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Scripta 2011 = Veny, Joan i Àngels Massip (2011): Scripta menorquina, Barcelona – Maó, Institut d’Estudis Catalans – Institut Menorquí d’Estudis.

Scripta 2013 = Veny, Joan i Àngels Massip (2013): Scripta mallorquina, 2 vol., Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Scripta 2021 = Massip, Àngels i Joan Veny (2021): Scripta rossellonesa, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Seco = Seco, Manuel, Olimpia Andrés i Gabino Ramos (1999): Diccionario del español actual, Madrid, Aguilar.

Segarra, Mila (1985 a): Història de l’ortografia catalana, Barcelona, Empúries.

— (1985 b): Història de la normativa catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.

Segura da Cruz, Maria Luisa i Celeste Augusto (1996): «Les désignations romanes du ‘miroir’», dins Atlas Linguistique Roman (ALiR), I, Commentaires, Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato – Libreria dello Stato, pàg. 115-126.

Sigalés, Josep M. (1984): Diccionari nàutic, Barcelona, Joventut.

Solà, Joan (1983): «Qüestions sintàctiques pendents en la normativa actual», dins Giuseppe Tavani i Jordi Pinell (eds.), Actes del Sisè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Roma, 28 de setembre-2 d’octubre 1982), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 153-194. Versió en línia: <http://aillc.espais.iec.cat/files/2018/09/6aillc153-194.pdf>

Soler, Abel (2017): La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa, 3 vol., València, Institució Alfons el Magnànim-CVEI – Institut d’Estudis Catalans – Publicacions de la Universitat de València.

— (2018): Enyego d’Àvalos i l’autoria del «Curial», València, Institució Alfons el Magnànim-CVEI – Publicacions de la Universitat de València – Institut d’Estudis Catalans.

Steiger, A. (1932): Contribución a la fonética del hispano-árabe y de los arabismos en el ibero-románico y el siciliano, Anejo XVII de la Revista de Filología Española, Madrid (nova edició, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1991).

Suárez Blanco, Germán (1989): Léxico de la borrachera, Cádiz, Universidad de Cádiz.

Tagliavini, Carlo (1982): Origine e storia dei nomi di persona, Bologna, Pàtron.

Tanyà i Lleonart, Ramon (1979): Ocells de la comarca d’Osona, Vic, Impremta Jordi Casals.

Tarraça 1636 = ap. Jordi Colomina i Castanyer (1989): «Dos vocabularis d’oficis valencians del segle xvii: G. Tarraça (1636) i V. Exulve (1643)», dins Caplletra [València], 6, pàg. 179-208.

Terlingen, Juan (1967): «Italianismos», dins M. Alvar, A. Badía, R. de Balbín, L. F. Lindley Cintra (dirs.), Enciclopedia Lingüística Hispánica, II, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, pàg. 263-305.

Terreros, Esteban de (1787): Diccionario castellano con las voces de ciencias y artes y sus correspondientes de las tres lenguas francesa, latina e italiana, Madrid, Imprenta de la Viuda de Ibarra.

TLV = Guardiola i Savall, M. Isabel (en elaboració): Tresor lexicogràfic valencià (1543-1880), Alacant, Universitat d’Alacant.

Torra, Pere (1640): Thesaurus verborum ac phrasium, Barcelona, Rafael Figueró (2a ed., Dictionarium seu Thesaurus catalano-latinus verborum ac phrasium, Barcelona, 1653).

Torres, Jaume i Francesc Bernat (1989): Mapes per a l’estudi de la llengua catalana, Suplement COM ensenyar català als adults, 6, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Torres i Vilatarsana, Marta (2001): «L’expressió de les hores en català: anàlisi contrastiva», dins Caplletra [València], 30, pàg. 169-198. Versió en línia: <https://ojs.uv.es/index.php/caplletra/article/view/4962/4797>

Tresor = Griera, Antoni (1935-1947): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya, 14 vol., Barcelona, Catalunya (2a ed., Barcelona, Polígrafa, 1966).

Tuaillon, Gaston (2001): «Les désignations romanes de la ‘fourmi’», dins Atlas Linguistique Roman (ALiR), IIa, Commentaires, Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato – Libreria dello Stato, pàg. 145-163.

Ullastra, Josep (1980 [1743]): Grammatica cathalána, estudi i edició crítica de Montserrat Anguera, Barcelona, Bibliograf.

Vayreda, Estanislao (1883): Fauna ornitológica de la província de Gerona, Gerona, Paciano Torres.

Veny, Joan (1958-1960): «Paralelismos léxicos en los dialectos catalanes», dins Revista de Filología Española [Madrid], 42, pàg. 91-149 i set mapes; 43, pàg. 117-202 i deu mapes.

— (1962): «Notes phonétiques sur le parler de Campos (Majorque)», dins Boletim de Filologia [Lisboa], 20, pàg. 323-340 (reproduït en traducció catalana a Joan Veny [2003 c], pàg. 135-152, d’on citem). Versió en línia: <http://cvc.instituto-camoes.pt/conhecer/biblioteca-digital-camoes/lingua-1.html?limit=20&limitstart=20>

— (1963-1968): «Els noms de l’‘esternut’ en català», dins Estudis Romànics [Estudis de lingüística i de filologia catalanes dedicats a la memòria de Pompeu Fabra / 2] [Barcelona], 13, pàg. 95-125 i un mapa.

— (1971): “Regiment de preservació de pestilència” de Jacme d’Agramont (s. xiv). Introducció, transcripció i estudi lingüístic, Tarragona, Diputació Provincial (nova edició, amb estudi introductori i glossari de Jon Arrizabalaga, Luis García Ballester i Joan Veny, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1998) (i dins Joan Veny [1993 c], pàg. 121-203, amb algunes correccions i addicions).

— (1976): «El valencià meridional», dins Felip M. Lorda Alaiz i Jean Roudil (eds.), Problemes de Llengua i Literatura Catalanes. Actes del II Col·loqui Internacional sobre el Català (Amsterdam, 1970), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 145-180 i cinquanta mapes (reproduït a Joan Veny [1978 a], pàg. 203-245 i vint-i-sis mapes). Versió en línia: <http://aillc.espais.iec.cat/files/2018/10/2_aillc_145_231.pdf>

— (1977 a): «Aproximació a l’estudi del dialecte eivissenc», dins Randa [Barcelona], 5, pàg. 5-41.

— (1977 b): «Problemas de ictionimia catalana», dins Manuel Alvar (ed.), Actas del V Congreso Internacional de Estudios Lingüísticos del Mediterráneo, Madrid, Departamento de Geografía Lingüística – Consejo Superior de Investigaciones Científicas, pàg. 315-329 (reproduït a Manuel Alvar (ed.), Terminología marinera del Mediterráneo, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1977, pàg. 309-323).

— (1978 a): Estudis de geolingüística catalana, Barcelona, Edicions 62 (amb vint-i-sis mapes) (2a ed., 1984).

— (1978 b): Els parlars, Barcelona, Dopesa.

— (1979-1980): «Problemas de adstrato en catalán», dins Archivum. Estudios ofrecidos a Emilio Alarcos Llorach con motivo de sus XXV años de docencia en la Universidad de Oviedo [Oviedo], 29-30, pàg. 399-422 (reproduït en traducció catalana a Joan Veny [1978 a], pàg. 131-154).

— (1980): «Sobre els occitanismes del rossellonès», dins J. Bruguera i J. Massot i Muntaner (eds.), Actes del Cinquè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Andorra, 1-6 d’octubre de 1979), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 441-494 i cinc mapes (reproduït a Joan Veny [2006 a], pàg. 149-187). Versió en línia: <http://aillc.espais.iec.cat/files/2017/12/5aillc_441_494.pdf>

— (1986 a): Introducció a la dialectologia catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.

— (1986 b): «L’ètim de merita ‘fredeluga’: entre l’arabisme i l’onomatopeia», dins Estudis de llengua i literatura catalanes [Miscel·lània Antoni M. Badia i Margarit / 4] [Barcelona], 12, pàg. 37-61 (reproduït a Joan Veny [2001 b], pàg. 133-158 i un mapa i a [2009 d], pàg. 99-116).

— (1986 c): «La dialectologia catalana: realitats i perspectives», dins Joan Veny i Joan M. Pujals (eds.), Actes del Setè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Tarragona-Salou, 1-5 octubre 1985), Barcelona, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 383-423 (versió ampliada a Isidor Marí (ed.), Actes del Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1 maig 1986), IV, Àrea 3. Lingüística Social, Palma de Mallorca, Universitat de les Illes Balears, 1992, pàg. 21-48 i reproduït a Joan Veny [2001 a], pàg. 181-210).

— (1988 a): «Llei fonètica, onomatopeia i polisèmia en els noms catalans del ‘grill’», dins Anna Cornagliotti et al. (eds.), Miscellanea di Studi Romanzi offerta a Giuliano Gasca Queirazza, vol. 2, Torino, Edizioni dell’Orso, pàg. 1.073-1.095 (reproduït a Joan Veny [2001 b], pàg. 183-209 i dos mapes).

— (1988 b): «Noves dades sobre la partió català occidental/català oriental», dins Philip D. Rasico i Curt J. Wittlin (eds.), Actes del V Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord–Amèrica (Tampa-St. Augustine, 1987), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 11-36 i cinc mapes (reproduït a Joan Veny [2001 a], pàg. 61-82).

— (1988 c): «Origen dels cognoms catalans Mirabet i Porcet», dins Albert Manent i Joan Veny (eds.), Miscel·lània d’homenatge a Enric Moreu-Rey, III, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 281-295 (reproduït a Joan Veny [1996], pàg. 145-159).

— (1989 a): «L’equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany ‘remolí’ i boixac ‘galdiró’», dins Estudis de llengua i literatura catalanes [Miscel·lània Joan Bastardas / 1] [Barcelona], 18, pàg. 101-127 (reproduït a Joan Veny [2001 b], pàg. 94-131).

— (1989 b): «Sobre les equivalències cast. /χ/ = cat. /ʎ/», dins Homenaje a Alonso Zamora Vicente. II, Dialectología. Estudios sobre el Romancero, Madrid, Castalia, pàg. 307-321 (reproduït a Joan Veny [2006 a], pàg. 77-90).

— (1991 a): «Huellas aragonesas en los dialectos catalanes meridionales», dins Actas del I Congreso de Lingüistas Aragoneses (Zaragoza, 1988), Zaragoza, Diputación General de Aragón, pàg. 89-102 i tres mapes (versió catalana dins Joan Veny [1991 b], pàg. 97-114).

— (1991 b): Mots d’ahir i mots d’avui, Barcelona, Empúries.

— (1991 c): «Les varietats geogràfiques i la normativa de la llengua catalana», dins Joan Martí i Castell (ed.), Processos de normalització lingüística: l’extensió d’ús social i la normativització, Barcelona, Columna, pàg. 197-205 (reproduït a Joan Veny [2001 a], pàg. 85-94).

— (1992): «De l’occità gronau al català garneu ‘Trigla lyra’», dins Karl I. Kobbervig, Arseni Pacheco i Josep Massot i Muntaner (eds.), Actes del Sisè Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica (Vancouver, 1990), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 60-88 (reproduït a Joan Veny [2012 b], pàg. 115-136 i a [2022], pàg. 103-118, amb el títol «Garneu, manlleu a l’occità gronau»).

— (1993 a): «Fortuna del fonema /x/ en català: visió històrica de la ‘queada’», dins Rafael Alemany, Antoni Ferrando i Lluís B. Meseguer (eds.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant-Elx, 9-14 de setembre de 1991), II, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat – Universitat d’Alacant – Universitat de València – Universitat Jaume I, pàg. 405-436 (reproduït a Joan Veny [2006 a], pàg. 33-60). Versió en línia: <http://aillc.espais.iec.cat/files/2018/09/9_2_aillc_405_436.pdf>

— (1993 b): «El valencià en la proposta del català estàndard», dins Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Castelló (16 i 17 d’octubre de 1992), Barcelona – Castelló, Institut d’Estudis Catalans – Universitat Jaume I, pàg. 47-56 (reproduït a Joan Veny [2009 d], pàg. 227-235).

— (1993 c): Dialectologia filològica. Transfusió lèxica. Llengua escrita i dialectalismes, Barcelona, Curial – Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

— (1993 d): «Dos caballas advenedizas en dominio catalán», dins Antiqua et nova Romania. Estudios lingüísticos y filológicos en honor de José Mondéjar en su sexagésimoquinto aniversario, I, Granada, Universidad de Granada, pàg. 505-524 (reproduït a Joan Veny [2009 d], pàg. 155-171).

— (1993 e): «El valencià antic saura ‘gralla’ no és un mot fantasma», dins Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura, VI, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 307-317 (reproduït a Joan Veny [1993 c], pàg. 112-117).

— (1994): «La importación del fonema /χ/ en catalán», dins Revista Española de Lingüística [Madrid], 24/1, pàg. 1-19 (versió catalana dins Joan Veny [2006 a], pàg. 61-76).

— (1996): Onomàstica i dialectologia, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

— (1997 a): «Els noms catalans del ‘mosquit’», dins Revista de Filología Románica [Memoria-Homenaje a Pedro Peira Sobeirón] [Madrid], 14/2, pàg. 487-501 (reproduït a Joan Veny [2001 b], pàg. 159-182 i un mapa).

— (1997 b): «Ittionimia catalana: nuove proposte etimologiche», dins Gianna Marcato (ed.), I dialetti e il mare. Atti del Congresso Internazionale di studi in onore di Manlio Cortelazzo (Chioggia, 21-25 settembre 1996), Padova, Unipress, pàg. 9-21.

— (1998 a [1978 b]): Els parlars catalans (Síntesi de dialectologia catalana), 12a ed. revisada i augmentada, Palma de Mallorca, Moll.

— (1998 b): «Tradició i innovació en els noms catalans de l’Eriobotrya japonica ‘nesprer’ i el seu fruit», traducció del castellà de la comunicació publicada a Giovanni Ruffino (ed.), Atti del XXI Congresso Internazionale di Linguistica e Filologia Romanza (Palermo, 1995), III, Tübingen, Max Niemeyer, pàg. 927-940 (reproduït a Joan Veny [2001 b], pàg. 29-55 i un mapa).

— (1999 a): Aproximació al dialecte eivissenc, Palma de Mallorca, Moll.

— (1999 b): «Leuconíquia i cultura popular», dins Caplletra [València], 26, pàg. 27-37 (reproduït a Joan Veny [2009 d], pàg. 239-249).

— (1999 c): «La centralització de la [o] àtona en català: del clotell al clatell», dins Catalan Review [Homage Volume for Professor Joseph Gulsoy] [Barcelona], 13/1-2, pàg. 225-253 (reproduït a Joan Veny [2009 a], pàg. 93-113).

— (2000): «De la ‘nineta’ a l’‘ànima de l’ull’», dins Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Elx i a la Universitat d’Alacant (16 i 17 d’octubre de 1998), Barcelona – Elx, Institut d’Estudis Catalans – Ajuntament d’Elx, pàg. 83-92 (reproduït a Joan Veny [2009 d], pàg. 146-154).

— (2001 a): Llengua històrica i llengua estàndard, València, Universitat de València.

— (2001 b): Llengua i entorn natural, Barcelona, Edicions 62.

— (2001 c): «L’onomàstica a través de la Història de Llucmajor», dins Bartomeu Font Obrador, Historia de Llucmajor. Índices, IX, Mallorca, Ajuntament de Llucmajor, pàg. 9-26.

— (2002 a): «Sobre el valencià gemecar ‘gemegar’», dins Caplletra [València], 32, pàg. 143-155 (reproduït a Joan Veny [2006 a], pàg. 133-143).

— (2002 b): Els parlars catalans (Síntesi de dialectologia), 13a ed., Palma de Mallorca, Moll.

— (2003 a): «Relacions toponímiques i lingüístiques entre les Balears i la Marina», dins Emili Casanova i Lluís R. Valero (eds.), Actes del XXIX Col·loqui de la Societat d’Onomàstica (i VI d’Onomàstica Valenciana) (Teulada [Marina Alta], 6-8 desembre 2002), València, Denes, pàg. 705-730 (reproduït a Joan Veny [2009 d], pàg. 173-199).

— (2003 b): «Catalán: historia externa de la lengua», dins Gerhard Ernst, Martin-Dietrich Glessgen, Christian Schmitt i Wolfgang Schweickard (eds.), Romanische Sprachgeschichte. Histoire linguistique de la Romania. Ein internationales Handbuch zur Geschichte der romanischen Sprachen. Manuel international d’histoire linguistique de la Romania, I, Berlin – New York, De Gruyter, pàg. 840-852 (versió catalana dins Joan Veny [2009 a], pàg. 11-27).

— (2003 c): Escriptura i oralitat a Mallorca, Mallorca, Moll.

— (2004 a): «Rector i rectoria en català: estudi onomasiològic», dins Germà Colón, Tomàs Martínez i Maria Pilar Perea (eds.), La cultura catalana en projecció de futur. Homenatge a Josep Massot i Muntaner, Castelló, Fundació Germà Colón i Domènech – Universitat Jaume I, pàg. 471-493.

— (2004 b): «Sobre els significants de ‘blasfemar’ i ‘renyar’: geolingüística, semàntica i etimologia», dins Caplletra [València], 37, pàg. 35-52.

— (2005 a): «Afinitats ultrapirinenques del català septentrional de transició», dins Xavier Luna-Batlle (ed.), Actes del Col·loqui “L’Albera i el patrimoni en l’espai transfronterer” (Figueres, 1-2 d’abril de 2004), Figueres, Consell Comarcal de l’Alt Empordà, pàg. 179-199 (reproduït a Joan Veny [2017 b], pàg. 59-69).

— (2005 b): «Alguns ensenyaments de la geolingüística», dins Els mètodes en dialectologia: continuïtat o alternativa? I Jornada de l’Associació d’Amics del Professor Antoni M. Badia i Margarit (Barcelona, 11 de març de 2004), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, pàg. 155-172 i cinc mapes (reproduït a Joan Veny [2017 b], pàg. 11-31).

— (2005 c): «Norma i espai en català», dins Bàrbara Roviró, Aina Torrent-Lenzen i Andreas Wesch (eds.), Normes i identitats. Normen und identitäten. Sprachwissenschaftliche Beiträge des 19. Deutschen Katalanistentags Köln 2003, Titz, Axel Lenzen, pàg. 291-320 (reproduït a Joan Veny [2017 b], pàg. 163-186).

— (2006 a): Contacte i contrast de llengües i dialectes, València, Universitat de València.

— (2006 b): «Notes», dins Francesc Vallverdú (ed.), Llenguatge. Articles de La Vanguardia (1999-2002), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, pàg. 107-121.

— (2006 c): «Llengua i territori en l’obra de Verdaguer», dins Anuari Verdaguer [Actes del VI Col·loqui Internacional sobre Verdaguer: “Verdaguer: llengua, retòrica i poètica”] [Vic], 14, pàg. 17-55.

— (2006 d): Tradició, traducció i interferència en el Diccionari mallorquí (1840) de Pere Antoni Figuera, Palma, Departament de Cultura del Consell de Mallorca.

— (2007 a): Escrits lingüístics mallorquins, Mallorca, Moll.

— (2007 b): veg. PALDC.

— (2007 c): «San(t) Antoni/Sen(t) Antoni», dins Estudis de llengua i literatura catalanes [Homenatge a Joseph Gulsoy / 3] [Barcelona], 55, pàg. 215-239 (reproduït a Joan Veny [2009 a], pàg. 114-128).

— (2008 a): «Los nombres de la ‘rodada’ en catalán», dins Gabriele Blaikner-Hohenwart, Evelyn Bortolotti, Rita Franceschini, Emese Lörincz, Leander Moroder, Gerda Videsott i Paul Videsott (eds.), Ladinometria. Festschrift für Hans Goebl zum 65. Geburtstag, II, Salzburg, Universität Salzburg – Freie Universität Bozen – Istitut Cultural Ladin “majon di fascegn” – Istitut Ladin “Micurà de Rü”, pàg. 325-338 (reproduït a Joan Veny [2012 b], pàg. 235-248 i a [2017 b], pàg. 143-153).

— (2008 b): «Aina», dins Isabel de Riquer (ed.), Miscel·lània Gabriel Oliver Coll, Barcelona – Palma de Mallorca, PPU – Govern de les Illes Balears – Estudi General Lul·lià, pàg. 157-161.

— (2009 a): Per a una història diatòpica de la llengua catalana, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

— (2009 b): «Sobre ombria i els noms catalans de l’‘obaga’», dins Montserrat Veyrat i Enrique Serra (eds.), La lingüística como reto epistemológico y como acción social. Estudios dedicados al profesor Ángel López García con ocasión de su sexagésimo aniversario, I, Madrid, Arco Libros, pàg. 553-566 (reproduït a Joan Veny [2012 b], pàg. 249-264).

— (2009 c): veg. PALDC.

— (2009 d): Estudis lingüístics valencians, edició a càrrec d’Emili Casanova i Antoni Ferrando, València, Universitat de València.

— (2009 e): «Valencianitat del Curial», dins Joan Veny, 2009 d, pàg. 253-292 (i dins Antoni Ferrando (ed.), Estudis lingüístics i culturals sobre Curial e Güelfa. Novel·la cavalleresca anònima del segle xv en llengua catalana, Amsterdam, John Benjamins, 2012, pàg. 1.089-1.106).

— (2009 f): «Gal·licisme i aragonesisme en els significants catalans de ‘filaberquí’», dins Hèctor Moret (ed.), Llengües i fets, actituds i franges. Miscel·lània de treballs etnològics, filològics i lingüístics oferts a Artur Quintana i Font, Calaceit, Associació Cultural del Matarranya – Institut d’Estudis del Baix Cinca, pàg. 511-528.

— (2011 a): «Enquesta a Guardamar», dins Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a la Delegació de l’Institut a Alacant, el Carxe (la Torre del Rico, Jumella), Novelda i Guardamar (16 i 17 d’octubre de 2009), Barcelona – Alacant – Guardamar – Jumella – Novelda, Institut d’Estudis Catalans – Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana – Ajuntament de Guardamar – Ajuntament de Jumella – Ajuntament de Novelda, pàg. 67-80.

— (2011 b): «Sobre derivats populars catalans del gerundiu», dins Estudis Romànics [Barcelona], 33, pàg. 293-302. Versió en línia: <https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000165/00000024.pdf>

— (2011 c): veg. PALDC.

— (2011 d): «Sobre el mossarabisme de alatxa ‘Sardinella aurita’», dins Caplletra [València], 51, pàg. 183-203 (reproduït a Joan Veny [2012 b], pàg. 137-152 i a [2022], pàg. 171-183).

— (2012 a): «Vocabulaire ichtyonymique et nautique catalan dans la Romania», dins Joan Veny, 2012 b, pàg. 153-171 (i dins José Enrique Gargallo i Nikola Vuletić (eds.), Mare Loquens. Études d’étymologie et de géolinguistique romanes à la mémoire de Vojmir Vinja (1921-2007), Zadar, Universitat de Zadar, 2013, pàg. 93-110).

— (2012 b): De geolingüística i etimologia romàniques, edició a cura de José Enrique Gargallo i M. Reina Bastardas, Barcelona, Universitat de Barcelona.

— (2012 c): «Circulacions lingüístiques en la Romània», dins Joan Veny, 2012 b, pàg. 93-113 (i dins Emili Casanova i Cesáreo Calvo (eds.), Actes del 26é Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romàniques (València, 6-11 de setembre de 2010), Berlin, De Gruyter, 2013, pàg. 495-511).

— (2012 d): «Sobre l’ètim del murcià guiñamón», dins Estudis Romànics [Barcelona], 34, pàg. 313-315 (reproduït a Joan Veny [2022], pàg. 199-201).

— (2012 e): «Catalan roger, une adaptation de l’occitan roget?», dins Michèle Oliviéri, Guylaine Brun-Trigaud i Philippe del Giudice (eds.), La Leçon des dialectes. Hommages à Jean-Philippe Dalbera, Alessandria, Edizioni dell’Orso, pàg. 143-158 (reproduït en traducció catalana a Joan Veny [2022], pàg. 185-197).

— (2013 a): «Sobre l’epítesi dental de –r > –rt en català: del cor al *cort», dins Estudis Romànics [Barcelona], 35, pàg. 391-399. Versió en línia: <https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000197/00000005.pdf>

— (2013 b): «Pronúncia diftongada de o, u (oliva > auliva) i pronúncia monoftongada de əw/aw (rautija > rutija) en posició àtona en català», dins Estudis de llengua i literatura catalanes [Homenatge a Jordi Bruguera / 1] [Barcelona], 67, pàg. 191-229.

— (2013 c): veg. PALDC.

— (2013 d): «Pudent/*pudenta: entre normativa i ús», dins Randa [Miscel·lània d’Homenatge a Anthony Bonner / 4] [Barcelona], 70, pàg. 141-151.

— (2014 a): «Ichtyonymes roussillonnais: entre l’identité et l’interférence», dins Federica Cugno, Laura Mantovani, Matteo Rivoira, Maria Sabrina Specchia (eds.), Studi linguistici in onore di Lorenzo Massobrio, Torino, Istituto dell’Atlante Linguistico Italiano, pàg. 1.075-1.083.

— (2014 b): «Cronología de los cambios en catalán de Mallorca según la Scripta mallorquina», dins eHumanista/IVITRA [Santa Barbara], 6, pàg. 1-11.

— (2015 a): «Català occidental/català oriental, encara», dins Estudis Romànics [Barcelona], 37, pàg. 31-65 (reproduït a Joan Veny [2017 b], pàg. 33-57). Versió en línia: <https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000213/00000091.pdf>

— (2015 b): veg. PALDC.

— (2015 c): Perfils lingüístics balears, Palma, Lleonard Muntaner Editor.

— (2016): «Motivations sémantiques du Cepola rubescens: le cas du catalan metge», dins Nikola Vuletić, Xosé Afonso Álvarez Pérez i José Enrique Gargallo Gil (eds.), Mari romanzi, mari del contatto: lessico e paremiologia, Zadar, Sveučilište u Zadru, pàg. 73-85 (reproduït en traducció catalana a Joan Veny [2022], pàg. 219-229).

— (2017 a): «L’empremta occitana en català», dins Aitor Carrera i Isabel Grifoll (eds.), Occitània en Catalonha: de tempses novèls, de novèlas perspectivas. Actes de l’XIen Congrès de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans, Barcelona – Lleida, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya – Diputació de Lleida – Institut d’Estudis Ilerdencs, pàg. 49-62.

— (2017 b): Paraules en l’espai, el temps i la norma, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

— (2017 c): «Continuïtat d’àrea lingüística, arabisme i interferència en els significants de ‘[Vaca] eixorca’», dins Estudis filològics en homenatge al professor Jordi Colomina, Alacant, Universitat d’Alacant, pàg. 295-308.

— (2017 d): veg. PALDC.

— (2017 e): «Curial e Güelfa i el valencià», 12 de maig de 2017. Versió en línia: <http://www.iec.cat/Comunicacio_IEC/Veny_Curial_i_el_valencia.pdf>

— (2017 f): «Interferències lèxiques en valencià (retama, raspa)», dins eHumanista/IVITRA [Santa Barbara], 12, pàg. 36-51.

— (2018 a): «Sobre l’origen de torlit ‘sebel·lí, Burhinus oedicnemus L.’», dins Estudis Romànics [Barcelona], 40, pàg. 267-272.

— (2018 b): «La llengua de Màrius Torres», dins Josep Camps Arbós, Imma Farré Vilalta i Joan R. Veny-Mesquida (eds.), La ciutat d’ideals que volíem bastir. Màrius Torres i la literatura del seu temps, Lleida, Pagès, pàg. 35-73 (reproduït a Joan Veny [2019 c], pàg. 73-92).

— (2018 c): «Elements diatòpics en la lexicografia catalana», dins M. Pilar Perea i Àngels Massip-Bonet (eds.), Noves aproximacions a la lexicografia dialectal, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, pàg. 149-176.

— (2019 a): Un torrent de paraules. El lèxic de Joan Santamaria, Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs – Diputació de Lleida.

— (2019 b): veg. PALDC.

— (2019 c): Llengua i creació literària (Verdaguer, Foix, Santamaria, Torres, Carbó, Curial, Huguet, Anglada), Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

— (2021 a): veg. PALDC.

— (2021 b): «Ictionimia y lexicografía histórica: el caso de maxon ‘lisa, mújol’, palabra fantasma del catalán», dins Bollettino dell’Atlante Linguistico Mediterraneo (BALM), nuova serie 1, pàg. 97-108 (reproduït en traducció catalana a Joan Veny [2022], pàg. 295-303).

— (2022): Història lingüística dels nostres peixos, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

— (2023): veg. PALDC.

Veny, Joan i Mar Massanell (2015): Dialectologia catalana. Aproximació pràctica als parlars catalans, Barcelona – Alacant – València, Universitat de Barcelona – Universitat d’Alacant – Universitat de València.

Veny, Joan i Àngels Massip (2009): veg. Scripta 2009.

— (2011): veg. Scripta 2011.

— (2013): veg. Scripta 2013.

— (2018): «Les désignations romanes du ‘chardonneret’», dins Atlas Linguistique Roman (ALiR), IIc, [Cartografia] i Commentaires, Alessandria, Edizioni dell’Orso, pàg. 141-158.

Veny, Joan i Lídia Pons i Griera (1998): Atles Lingüístic del Domini Català. Etnotextos del català oriental, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

— (I, 2001; II, 2003; III, 2006; IV, 2008; V, 2010; VI, 2012; VII, 2014; VIII, 2016; IX, 2018): veg. ALDC. Versió en línia: <https://aldc.espais.iec.cat/>

— (2020): Atles lingüístic del domini català. Cròniques del treball de camp, edició a cura de Lídia Pons i Griera, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Veny, Joan i João Saramago (2001): «Les désignations romanes du ‘moustique’», dins Atlas Linguistique Roman (ALiR), IIa, Commentaires, Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato – Libreria dello Stato, pàg. 359-376.

Verdaguer, Pere (2002): Diccionari del rossellonès, Barcelona, Edicions 62.

Vidaller Tricas, Rafel (2004): Libro de as matas y os animals. Dizionario aragonés d’espezies animals y bechetals, Zaragoza, Consejo de Protección de la Naturaleza de Aragón.

Vides = Kniazzeh, Charlotte S. Maneikis i Edward J. Neugaard (1977): Vides de sants rosselloneses, amb prefaci i aportacions de Joan Coromines, 3 vol., Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana.

Vidos, Benedek Elemér (1939): Storia delle parole marinaresche italiane passate in francese. Contributo storico-linguistico all’espansione della lingua nautica italiana, Firenze, Leo S. Olschki.

— (1963): Manual de lingüística románica, trad. de Francesc de Borja Moll, Madrid, Aguilar.

Vilarrúbia, Joaquim (1989): Els nostres insectes, Barcelona, Editorial Barcino.

Vitorino, Gabriela (2001): «Les désignations romanes de la ‘punaise des lits’», dins Atlas Linguistique Roman (ALiR), IIa, Commentaires, Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato – Libreria dello Stato, pàg. 451-466.

Wagner, Max L. (1951): La lingua sarda, Berna, Francke.

— (1960-1964): veg. DES.

Walsh, Thomas (1986): «Una isoglossa catalano-gascona», dins Joan Veny i Joan M. Pujals (eds.), Actes del Setè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Tarragona-Salou, 1-5 octubre 1985), Barcelona, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 601-618.