Estructura del volum
Aquest segon volum de l’Atles Lingüístic del Domini Català presenta una organització general semblant al primer, però, com que incorpora una part amb material fotogràfic, està estructurat en sis capítols.
El capítol de presentació està dividit en diferents parts. Un breu preàmbul inicial agraeix les atencions dispensades al primer volum i explica les característiques específiques del segon. A continuació, una relació suplementària actualitza l’apartat de publicacions vinculades al projecte, on també figuren un índex de recensions i de notes sobre el primer volum i sobre el llibre Atles Lingüístic del Domini Català. Etnotextos del català oriental (Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1998) i una llista de les presentacions públiques del primer volum. En tercer lloc, reproduïm la relació dels punts d’enquesta, ordenats primer pel codi numèric i després alfabèticament. L’apartat final de convencions gràfiques presenta els signes convencionals i les abreviatures, lleugerament ampliats respecte del volum primer, i els signes fonètics.
D’acord amb les característiques dels materials i de manera paral·lela al volum anterior, presentem aquí també una part dels resultats en forma de mapes i una altra part en forma de llistes de material no cartografiat; les llistes L corresponen a enunciats que, en el conjunt de localitats, tenen un nombre molt reduït de variants; les llistes P corresponen a enunciats poc productius, sigui perquè es tracta de conceptes poc coneguts o perquè són preguntes introduïdes al qüestionari quan ja s’havien fet algunes enquestes. Pel que fa als materials del capítol 2. El vestit, publiquem els resultats en forma de 37 enunciats, tots de la classe primera, distribuïts en 36 mapes i una llista de material no cartografiat. El capítol 3. La casa i ocupacions domèstiques es distribueix en 236 enunciats, 233 dels quals es presenten en forma de mapa i 13, en llistes de materials no cartografiats; com ja hem explicat, en el conjunt de mapes, n’hi ha 9 que corresponen a preguntes de classe segona.
En el capítol d’il·lustracions publiquem 583 fotografies i dibuixos que en bona part es van obtenir durant la realització de les enquestes; això no exclou, però, que també reproduïm algunes il·lustracions extretes de fonts diverses, especialment quan en el transcurs de l’enquesta no es podia localitzar el referent o ja era obsolet; documentem aquestes fonts convenientment. En primer lloc, presentem les fotografies d’una part dels informadors, i la resta està agrupada tenint en compte la separació entre el vestit i la casa i ocupacions domèstiques. Està previst que les fotografies tinguin numeració correlativa en els diferents volums; per això, com que moltes representen objectes diversos que poden correspondre a mapes de volums diferents, les referències numèriques en els mapes i en les llistes indiquen també el volum; per exemple, mapa 322. Els capfoguers, local. 131, vg. il. 342, II. D’altra banda, en la referència d’una il·lustració posem entre parèntesis quadrats el nom d’una segona localitat per a indicar que és en aquest segon lloc on es va fer la fotografia; per exemple, il. 460. “Cànter” (132. La Codonyera [La Canyada de Beric]). En el peu de la il·lustració els objectes s’anomenen d’esquerra a dreta. A més d’aquest capítol específic, alguns mapes, per exemple el 199. La gorra de cop, tenen una il·lustració que correspon a una realitat força uniforme.
L’ultima part comprèn dos capítols d’índexs. El primer correspon als índexs de mapes i de materials no cartografiats, ordenats de la mateixa manera que en el volum anterior: índexs numèrics de mapes i de llistes en català, castellà, francès i italià, i índexs alfabètics dels conceptes representats en els mapes o en les llistes, també en català, castellà, francès i italià. Finalment, el volum acaba amb un capítol dedicat als índexs d’il·lustacions, primer ordenades pel número i després segons l’ordre alfabètic del nom de l’objecte representat.
El volum incorpora una transparència amb els noms de les localitats i un fons de mapa poligonitzat, cedit pel professor Hans Goebl.
Joan Veny
Lídia Pons i Griera