El projecte ALDC

L’ Atles Lingüístic del Domini Català és un projecte de dialectologia que es desenvolupa a l’Institut d’Estudis Catalans. Comprèn tot l’àmbit geogràfic del català i té com a objectiu general posar a l’abast dels investigadors i del públic en general un conjunt de materials lingüístics, recollits entre els anys 1964 i 1978 segons els mètodes convencionals de la dialectologia. La paraula atles que dóna nom al projecte té relació amb el fet que aquests materials estan organitzats per a ser presentats principalment en forma de mapes.

L’etapa actual del projecte va precedida d’una fase prèvia, auspiciada per la Universitat de Barcelona i pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas, que va consistir en la recollida de dades. Es tracta de materials de llengua oral enregistrats en cinta magnètica o transcrits directament en caràcters fonètics; una part s’ajusta a l’estructura d’un qüestionari preguntat en forma d’enquesta i una altra part són narracions lliures.

L’any 1989 l’Institut d’Estudis Catalans va acollir el projecte i va començar una nova etapa de treball regular i sistemàtic; des de l’any 1998, i de manera continuada, es publiquen en diferents formats els materials que es preparen i s’interpreten en el marc del projecte.

Els materials del projecte ALDC

Els materials corresponen a enquestes fetes a informadors de 190 localitats, que representen totes les àrees dialectals del domini lingüístic i tota mena de localitats, des de capitals de província fins a llogarets força aïllats. Pel que fa a la selecció d’informadors, es va optar per la franja d’edat més avançada, pels que tenien una formació escolar elemental i es va procurar que tant ells com els seus pares fossin nadius de la població.

Al final de l’etapa prèvia, el projecte constava d’un dietari d’incidències en nou quaderns i d’un corpus de dades lingüístiques format per un arxiu sonor, un arxiu escrit en signes fonètics i un arxiu d’il·lustracions, amb gairebé 3.000 fotografies i dibuixos. Per la naturalesa del contingut i pels anys de realització de les enquestes, els materials són també un reflex etnològic de l’època.

El corpus pròpiament lingüístic està format per dos blocs, els materials obtinguts amb l’aplicació del qüestionari, i els textos orals lliures que, per les seves característiques, s’anomenen etnotextos.

El qüestionari comprèn gairebé 2.500 ítems, distribuïts en 21 capítols, que corresponen, aproximadament, un 83% a lèxic i un 17% a morfologia, a sintaxi i a fonosintaxi. La part de lèxic és molt variada i té en compte gairebé tots els aspectes de la vida i de la cultura rural de l’àmbit català de la meitat del segle XX: des de les parts del cos, la casa, el vestit o les relacions familiars, fins a les feines del camp, de la mar o de la vida pastoral, i passant pels jocs infantils, els oficis, la topografia, la meteorologia, els animals i els vegetals. Els etnotextos són narracions orals lliures enregistrades a l’acabament de l’enquesta o bé explicacions complementàries fetes per alguns informadors mentre responien una pregunta del qüestionari; són explicacions sobre la vida diària d’una gran riquesa temàtica.

Acollit el projecte per l’Institut d’Estudis Catalans, l’any 1989 es va començar a treballar en: a) la creació d’una base de dades informatitzada, que comprèn els materials obtinguts a partir del qüestionari; b) la selecció i transcripció dels textos enregistrats en forma de narració lliure.

Des de l’any 2010 s’ha començat a treballar en la posada en xarxa de tots els materials en dues direccions: a) l’accés per internet al portal que conté els materials publicats; b) l’accés per internet a l’aplicació de consulta de la base de dades.

La publicació de l’ALDC

Els materials del projecte es difonen en forma de llibre a través de tres tipus de publicacions fonamentals:

1. L’Atles Lingüístic del Domini Català. És un atles descriptiu, format per nou volums que corresponen als materials de la base de dades informatitzada; són els resultats obtinguts a les 190 localitats amb l’aplicació del qüestionari i es presenten fonamentalment en format cartogràfic. Els volums es publiquen de manera ordenada, agrupen les respostes que corresponen als 21 capítols inicials i són els següents: 1. Introducció. El cos humà. Malalties (2001), 2. El vestit. La casa i ocupacions domèstiques (2003), 3. Família. Món espiritual. Jocs. Temps. Topografia (2006), 4. El camp i els cultius (2008), 5. Indústries relacionades amb l’agricultura. Els vegetals (2010), 6. La vida pastoral. Els animals domèstics (2012). 7. Insectes i altres invertebrats. Ocells. Animals salvatges. Oficis (2014), 8. El mar. Els vaixells. La pesca. Vària. Morfologia no verbal (2016), 9. Morfologia verbal. Sintaxi. Fonosintaxi (2018).

En general, tots els volums tenen una estructura paral·lela: 1) Una introducció. En el volum primer aquesta part explica les característiques i la gestació del projecte i dóna la fitxa tècnica de les localitats i dels informadors, i en la resta de volums fa una presentació específica del volum. 2) L’apartat cartogràfic. És la part fonamental de cada volum i està formada per un conjunt de mapes físics, cada un amb un enunciat i on cada localitat té un número assignat. Les respostes de cada concepte se situen al costat del número de la localitat corresponent; quan en una localitat un concepte té diferents respostes o té observacions complementàries, només les dues primeres es col·loquen en el punt de la localitat, de manera que la resta i les observacions es posen en una franja lateral del mapa. 3) Unes llistes de material no cartografiat. Són respostes a alguns enunciats que, per la naturalesa dels resultats, no ha semblat adequat presentar en forma de mapa. 4) Un recull de fotografies i de dibuixos que il·lustren alguns dels enunciats del volum. 5) Un apartat amb diferents tipus d’índexs.

2. El Petit Atles Lingüístic del Domini Català. És un atles interpretatiu, format per nou volums que s’elaboren a partir d’una selecció dels mapes i de les llistes que es publiquen a l’Atles Lingüístic del Domini Català. Els materials es presenten comentats a partir d’una representació cartogràfica i cada mapa és el resultat d’estudiar i d’interpretar un fenomen lingüístic. De moment, han aparegut sis volums: Volum 1 (2007); Volum 2 (2009); Volum 3 (2011); Volum 4 (2013); Volum 5 (2015); Volum 6 (2017).

Els volums tenen una estructura paral·lela: 1) Una breu presentació, amb indicacions pràctiques. 2) Un apartat cartogràfic, que és la part fonamental. Està format per un conjunt de mapes poligonitzats, cada un dels quals representa, a través de la combinació de colors, una interpretació sobre com un determinat fenomen lingüístic repercuteix sobre el domini lingüístic del català; en cada mapa la interpretació es complementa amb un comentari detallat sobre els factors històrics i sincrònics involucrats en el fenomen. 3) Una bibliografia. 4) Un glossari amb la terminologia lingüística usada. 5) Un índex alfabètic de tots els mots comentats.

3. Els etnotextos. Són tres volums que es preparen amb la selecció de textos orals lliures enregistrats a les localitats, i que es presenten en transcripció fonètica i en grafia convencional. Els volums estan dedicats, respectivament, al català oriental, al català nord-occidental i al valencià. De moment, s’ha publicat el volum primer, Etnotextos del català oriental (1998).

El volum publicat comprèn: 1) Una introducció. 2) 152 textos presentats en transcripció fonètica i en grafia convencional. 3) Un glossari de formes dialectals contextualitzades i amb indicació del text on apareixen. 4) Un recull d’il·lustracions. 5) Una reproducció en casset d’una selecció dels textos transcrits.

Reconeixements 

Premi de Patrimoni Cultural 2002, atorgat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Patrocinadors

En les diferents etapes han col·laborat en el projecte:

Comissió de les Comunitats Europees (DG XXII/A/4)

Consejo Superior de Investigaciones científicas

Fomento de Investigación Universitaria del Ministerio de Educación

Fundació Catalana de Gas

Generalitat de Catalunya

Govern d’Andorra

Govern de les Illes Balears

Institut d’Estudis Catalans

Ministerio de Ciencia y Tecnología (Ministerio de Ciencia e Innovación, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte)

Universitat de Barcelona