Tractament de la part específica

El punt de partida en el tractament de les dades de la part específica va consistir a analitzar les característiques dels materials recollits per tal de determinar-ne la tipologia i es van crear programes a mida, segons les necessitats específiques del projecte, el conjunt de materials i les possibilitats d’edició en formats diversos. Com a resultat: 1) es va establir el nombre definitiu de preguntes per a l’entrada de les dades a l’ordinador; 2) es van distingir dues classes de preguntes; 3) es va separar la informació lligada a la pregunta de la informació lligada a la resposta.

Aquesta anàlisi va obligar a desdoblar algunes preguntes i a precisar-ne l’enunciat. Com a conseqüència, les 2.014 entrades del qüestionari de recollida de materials van convertir-se en les 2.452 del segon qüestionari publicat,[1] que constitueix la llista de referència en la base de dades; a causa d’alguns reajustaments posteriors —desdoblament o modificació d’algunes altres preguntes— el nombre d’enunciats és de 2.628. Aquesta reordenació també va comportar la distinció de dos tipus de preguntes, que internament vam anomenar de classe primera i de classe segona.

Les preguntes de classe primera són més convencionals; l’investigador demana per un concepte i obté una o diverses respostes, o bé, més rarament, demana pels diferents sinònims que designen una realitat, per ex.: Altres denominacions de bufetada; també es van assimilar a la mateixa classe qüestions com les anteriors, però que, a més, obligaven l’informador a donar una explicació complementària, per ex.: La Via Làctia; per què s’anomena així?

Les preguntes de classe segona demanen per les diferents parts o per les diferents classes d’un concepte més general, per ex.: Plats típics de la contrada o Parts de la dalla; per això, són qüestions que preveuen diverses respostes, que al·ludeixen cada una a un referent diferenciat.

La formació de la base de dades preveu per a cada enunciat una distinció entre informació lligada a la pregunta i informació lligada a la resposta. La informació lligada a la pregunta té en compte comentaris generals i especialment la manca de resposta en una localitat determinada, sovint per absència o desconeixement del referent.

La informació lligada a la resposta correspon a la part més específicament lingüística dels materials. Cada resposta té tres formes bàsiques: una, en signes codificats convertibles en signes fonètics i que anomenem forma fonètica, reprodueix la solució de l’informador; la segona, en grafia convencional, és un registre que ordena a priori els materials i agrupa diferents solucions fonètiques d’un mateix tipus, però que respecta algunes singularitats fonètiques o morfològiques; l’anomenem forma gràfica; i, finalment, una forma normalitzada, que sol agrupar diferents formes gràfiques en una forma lèxica més general. D’aquestes tres formes, la fonètica porta associat un fitxer de naturalesa polivalent que dóna entrada als comentaris de l’informador o de l’enquestador anotats en el moment de l’enquesta i també a les precisions que fan els investigadors en la preparació de les dades; aquest fitxer auxiliar admet comentaris en grafia convencional, en números i en caràcters codificats convertibles en signes fonètics.

Els comentaris lligats a la forma fonètica són molt diversos. Alguns reprodueixen observacions donades per l’informador de manera espontània i són precisions sobre la resposta; indiquen, per exemple, que es tracta d’una forma poc usada, antiga, vulgar, etc., i sovint hi ha explicacions més àmplies. Un altre tipus de comentaris correspon a matisacions que demanava l’enquestador durant la realització de l’enquesta; en general, o són precisions morfològiques o són aclariments sobre els usos de les formes lèxiques o sobre els seus referents. Finalment, hi ha comentaris que procedeixen directament dels investigadors: uns corresponen a precisions sobre la pronunciació o sobre altres aspectes anotades en el moment de l’enregistrament o de la transcripció de l’enquesta; uns altres són indicacions dels investigadors directament relacionades amb la preparació de la base de dades i assenyalen, per exemple, les discrepàncies morfològiques o semàntiques d’una resposta concreta respecte de l’enunciat de la pregunta.

Si en una població determinada una pregunta té més d’una resposta, un codi intern d’ordre prioritza les formes que el subjecte ha indicat com a més antigues, més genuïnes o més usuals.

---