Petit Atles Lingüístic del Domini Català

El Petit Atles Lingüístic del Domini Català és un atles interpretatiu amb mapes de síntesi, enriquit amb comentaris lingüístics –etimològics, motivacionals, foneticohistòrics, semàntics, etc.– sense aprofundiments d’alta filologia, però bastit sobre una base de rigor científic, de consulta còmoda, destinat a universitaris, alumnes de batxillerat i diletants de la llengua.

D’aquesta manera, en fonètica, per esmentar uns exemples, el lector visualitzarà la variació de timbre de la vocal àtona final –a en els femenins; s’adonarà que les isoglosses d’un fenomen que afecta diversos mots sovint no se superposen, com és l’exemple de la iodització; constatarà que un dialecte tendent a l’arcaisme, cas del mallorquí, també presenta innovacions, com és la palatalització de k i g; trobarà una explicació a la –t epitètica de cort ‘cor’ del català oriental o a la –c– sorda de gemecar ‘gemegar’ del valencià.

Pel que fa al lèxic, el comentari lingüístic no s’ocupa només de donar a conèixer l’ètim dels mots sinó la seva motivació; és a dir, com un mot del sistema català, sobretot a través de metàfora o de metonímia, pot cobrir-se de nous significats (per ex., muscle, peix, conill, pilota, pataca, mançana, panet, etc., noms dialectals del ‘braó’).

Per a la representació cartogràfica es parteix del format de mapa poligonitzat que va preparar gentilment l’equip del professor Hans Goebl, de la universitat de Salzburg, i adaptat pel cartògraf Pedro Monzo. Cada polígon correspon a una localitat, que conté una resposta o, eventualment, més d’una i que es representa amb un tramat de diferents colors; convé que el lector tingui en compte que dins aquest polígon hi ha altres poblacions que podrien tenir un resultat diferent.

Cada mapa porta un número, amb el títol de l’enunciat i, entre parèntesis, el mapa (o mapes) font de l’ALDC. Segueix el comentari lingüístic i, a sota, el mapa corresponent amb una llegenda relativa a les diferents àrees. Quan el comentari és prou llarg, el mapa es presenta en un format més reduït o bé el comentari ocupa una pàgina complementària.

En general, les isoglosses engloben àrees d’una certa extensió, però quan no és així, quan es tracta de localismes, aquests es reflecteixen en el mapa amb el color gris i sols s’hi fa referència en el comentari amb el número de la localitat entre parèntesis.

Els enunciats han estat escollits en funció del seu interès i la seva variació; aquest ha estat el criteri prevalent, car ja es dóna per un fet la unitat d’un gran cabal de fenòmens de la llengua. Un mateix enunciat pot ser objecte d’estudi, en diferents mapes, des de perspectives diverses (fonètica, morfològica, sintàctica).