41. Cardona
Dades administratives:
Partit judicial: Manresa (inf.: Berga).
Comarca: el Bages (inf.: Berguedà).
Província: Barcelona.
Dades eclesiàstiques:
Diòcesi: Solsona.
Patrons: Mare de Déu del Patrocini (segon diumenge de setembre: festa major), Sant Miquel (29 de setembre) i Sant Vicenç (27 d’octubre).
Nom popular de la localitat i dels habitants: Cardona; cardonins.
Nom del parlar: català.
Relacions socials i econòmiques:
Emigració: sí (Barcelona, Terrassa, Sabadell, Manresa).
Immigració: sí (Almeria, Múrcia).
Matrimonis: sí (poblacions veïnes, Barcelona).
Mercat: sí (els diumenges); Solsona (els dimarts i els divendres), Manresa (els dilluns).
Fires: sí (per Sant Miquel: porcí, equí, boví, oví; per Corpus: porcí, equí, boví, oví; ↓ pels Sants Màrtirs, Sant Celdoni i Sant Armenter); Solsona.
Proveïment d’aliments: Cardona, Manresa, Barcelona.
Proveïment de mobles: Cardona, Manresa, Barcelona.
Dades de l’enquesta:
Fases de l’enquesta: 1 (26-29 de juny de 1976).
Investigadors: M. C. Portillo (1: 1-2452); D. Recasens (1: 1-2452).
Enregistrament: no.
Informadors:
1. Eudald Casahuga i Castellanes: natural de la població, 60 anys, pagès, instrucció primària.
Pare, mare i cònjuge naturals de la població.
Estades fora: no; servei militar: sí (3 anys).
2. Ramon Cavalls i Serra: natural de Navès (el Solsonès, fins a 22 anys), 42 anys, pastor, analfabet.
Pare i mare de Navès (el Solsonès), cònjuge de Lladurs (el Solsonès).
Estades fora: no.
3. Josep Malagarriga i Comellas: natural de la població, 64 anys, pagès, instrucció primària.
Pare natural de la població, mare de Casserres (el Berguedà), cònjuge de Salo (el Bages).
Estades fora: no; servei militar: sí, a Manresa (1 any).
4. Joan Tristany i Vilà: natural de Montmajor (a 7 quilòmetres de Cardona), 70 anys, ferrador i moliner, analfabet.
Pare de Clariana (el Solsonès), mare de la Ginebrosa (el Solsonès), cònjuge natural de la població.
Estades fora: no.
Observacions:
1. En algunes ocasions s’observa l’existència de vocals e i o tòniques amb obertura mitjana, especialment en les terminacions –et, –eta, -er, -era i en mots com la sort.
2. La vocal o àtona final de mots importats, com respaldo, es manté com a [o] o lleugerament més tancada que [o].
3. La vocal neutra àtona final té tendència a [ɑ].
4. Ocasionalment la [∫] inicial o postconsonàntica es realitza africada.