Versió normalitzada

És la reproducció del text en alfabet convencional. Aquesta versió no segueix les normes ortogràfiques vigents en català, sinó que s’ha fet seguint una sèrie de convencions ortogràfiques pròpies; l’objectiu ha estat d’intentar aproximar la forma escrita a les formes dialectals o col·loquials de la llengua oral, i molt especialment a les característiques fonètiques del dialecte. En els castellanismes, la lletra h o bé manté la grafia castellana de mots com hasta, hombre, etc., o bé representa el so fricatiu dorsovelar en mots com hamon.

La versió normalitzada només reprodueix el text emès per l’informador. Pel que fa a la disposició discursiva, els textos en vers tenen un vers per ratlla; els textos en prosa tenen un punt i a part, i, per tant, canvi de ratlla, cada vegada que hi ha la intervenció de l’enquestador o d’una tercera persona i també quan l’informador reprodueix un diàleg d’una certa extensió.

Els punts suspensius o bé corresponen a un mot o a un fragment no transcrits fonèticament o bé indiquen que canvia el fil del discurs o que l’informador titubeja o repeteix; els punts suspensius units a un fragment de mot precedeixen la seva repetició.

Ocasionalment es restitueix entre parèntesis quadrats algun mot o segment de mot per tal de facilitar la comprensió del text.

S’assenyalen amb asterisc les formes lèxiques i les variants formals d’un mot que no apareixen en el Diccionari general de la llengua catalana.[1] El punt de referència és aquesta obra perquè els treballs es van iniciar molt abans de la publicació del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC).[2]