Versió en transcripció fonètica

La transcripció de tots els textos s’ha fet a partir de la selecció inicial muntada sobre cinta de casset.

Pel que fa a l’estructura entonativa, s’assenyalen: a) els canvis entre unitats entonatives percebuts com a pauses; b) els valors entonatius interpretats com a preguntes, i que es representem amb el signe d’interrogant al final del grup fònic; c) els valors entonatius interpretats com a exclamació o com a admiració, i que es representen amb el signe d’admiració al final del grup fònic. En la separació de grups fònics, s’estableixen  fins a tres graus de pausa; el valor en temps de cada un d’aquests graus és pertinent dins un text determinat, però és relatiu d’un text a l’altre, perquè està mesurat en funció de l’estil elocutiu de cada informador. Es representa amb el mateix signe fonètic que la vocal neutra la vibració de les cordes vocals amb què el parlant manté l’atenció de l’oient mentre intenta recordar, o processar adequadament, allò que vol dir.

Pel que fa a l’estructura discursiva, la transcripció fonètica reprodueix només el text emès per l’informador; les crides amb un número dins la transcripció fonètica remeten a una nota al final del text; aquestes notes reprodueixen en ortografia estàndard les intervencions de l’enquestador o de terceres persones i algunes vegades introdueixen algun aclariment fonètic. En la disposició del text es distingeix entre textos en vers i textos en prosa.

S’indiquen amb un interrogant entre parèntesis les interpretacions dubtoses; més ocasionalment, també amb una crida. Els punts suspensius entre parèntesis indiquen la falta d’un mot, o d’un fragment, no transcrit pel motiu que sigui.