Selecció dels textos

Els textos procedeixen d’una primera selecció de materials fònics feta directament a partir de les gravacions originals de les enquestes. La selecció va consistir a localitzar i muntar sobre cinta de casset els textos que podien tenir interès lingüístic i etnològic.

Pel que fa al volum publicat, la selecció conté materials de totes les enquestes del català oriental que es van enregistrar, que són un total de seixanta-cinc. La selecció té en compte l’interès lingüístic general del text i les condicions acústiques de l’enregistrament inicial.

Pel que fa a les condicions acústiques, els investigadors de l’ALDC van disposar dels avenços tècnics més sofisticats de l’època en aparells portàtils (aparells Grundig TK 21), però, la naturalesa complexa d’aquest atles i de l’àrea geogràfica que comprèn, les disponibilitats dels informadors i el mètode d’obtenció de materials van dificultar els enregistraments de qualitat. Les enquestes es van fer en cafès, en fondes o en el domicili del propi informador; les interrupcions de terceres persones, els sorolls ambientals de tota mena i les oscil·lacions de la tensió elèctrica són fenòmens acústics que acompanyaven habitualment el treball de recollida de materials. Un altre fenomen freqüent, l’absència d’electricitat, impedia la gravació; aquesta és una de les causes que fan que, entre els materials, hi ha poblacions sense textos orals enregistrats.

Pel que fa a l’interès lingüístic, els textos són alguna cosa més que el reflex directe de les diferents parles dialectals. La majoria són narracions espontànies en llengua oral que, com a tals, també reflecteixen les característiques de la sintaxi, la morfologia, el lèxic i la fonètica de la llengua parlada col·loquial. En l’aspecte lèxic, l’edat dels informadors i el contingut de les seves explicacions fan que alguns textos siguin petites relíquies del lèxic específic de maneres de viure que ja no existeixen; alguns documenten en llengua viva mots considerats arcaics o desusats i també mots no registrats en cap dels diccionaris del segle XX.

El volum publicat conté un total de cent cinquanta-dos etnotextos que corresponen a cinquanta-set poblacions diferents. L’extensió dels textos és molt desigual i el nombre de textos per població, també; però, en conjunt, representen de manera pràcticament equilibrada les característiques de totes les parles compreses dintre de l’àrea que anomenem català oriental.