Materials cartografiats

El mapa de base s’ha dibuixat a escala 1:1.500.000 i s’han desplaçat cap a l’oest les àrees de les Illes Balears i de l’Alguer. La numeració dels punts d’enquesta manté la distribució que es va fer inicialment a partir de la macrodivisió del domini lingüístic en català oriental —localitats de la 1 a la 85— i català occidental —localitats de la 86 a la 190—, seguint a grans trets la direcció nord-sud i oest-est.

En un requadre especial a l’angle superior esquerre figura el número i l’enunciat de cada mapa, amb una distinció tipogràfica entre la part específica que ha de ser objecte de resposta —en negreta— i la informació contextual —en lletra rodona. En el mateix requadre hi ha també la traducció del text al castellà, al francès i a l’italià, que són les llengües oficials de les diferents zones del territori de parla catalana. A sota del requadre hi ha una xifra precedida de la lletra Q, que indica el número que té l’enunciat en el qüestionari.

En la presentació dels mapes s’ha distingit entre: 1) enunciats de classe primera: corresponen a preguntes sobre un concepte que dóna respostes equivalents i que, per això, es poden tractar com a sinònims geolingüístics; 2) enunciats de classe segona: corresponen a preguntes que demanaven o bé pel nom de les classes d’un concepte més general o bé pel nom de les parts d’un objecte; per això, les respostes de les diferents localitats no són necessàriament equivalents. En els mapes els enunciats de la classe segona van precedits d’un asterisc.

En els enunciats de classe segona, quan en una localitat un concepte té dues o tres respostes equivalents, només la primera està emplaçada al costat del punt d’enquesta; la resta figura com a informació complementària precedida del signe d’equivalència =.

En la disposició dels materials de l’ALDC, s’han situat sobre el mapa la totalitat dels resultats; per això, en cada mapa figuren totes les respostes en transcripció fonètica, i també la resta d’informació que consta a la base de dades.

En conjunt, són força freqüents les localitats que tenen més d’una resposta o que tenen comentaris; per això, a fi de facilitar la representació, ha estat necessari separar la resposta cartografiada —que correspon al text en negreta de l’enunciat—, de la resta de materials, que anomenem informació complementària. En principi, les respostes estrictes de cada enunciat figuren distribuïdes sobre el territori al costat del codi numèric de la localitat corresponent, mentre que la informació complementària apareix agrupada en un espai lateral del mapa, precedida del número de la població. A causa de la densitat d’informació d’alguns mapes, també ha calgut rendibilitzar l’espai aplicant les altres mesures que expliquem a continuació.

Per tal de simplificar la lectura dels mapes, al costat del número de cada població hi ha com a màxim dues respostes, que van precedides d’un senyal d’ordre: ■ primera, □ segona; algunes porten també al darrere un senyal → que remet a la part on hi ha la informació complementària.

Si una localitat concreta té més de dues respostes, es col·loca a sota de la segona un senyal + que ho indica i un altre senyal → que remet a l’apartat d’informació complementària, que és on cal buscar, a més de la informació estrictament complementària, les respostes terceres, quartes, etc. —separades pel senyal // a partir de la tercera. A l’hora d’ordenar-les, s’han mantingut els mateixos criteris que s’havien aplicat en la formació de la base de dades.

El senyal de remissió a una informació complementària pot aparèixer també en el cas de poblacions que no tenen una resposta pròpiament dita.

Cal entendre com a informació complementària el conjunt de comentaris o d’observacions de naturalesa diversa que poden anar associats a una pregunta o a la forma fonètica d’una resposta concreta. Hi ha comentaris sobre la resposta o sobre el seu referent fets pels informadors, i també observacions dels investigadors en el moment de realitzar l’enquesta, o bé anotacions fetes pels investigadors en el moment de preparar els materials de la base de dades.

Una part d’aquesta informació figura codificada al llarg de tota l’obra. Per exemple, arc equival a ‘forma arcaica’ i correspon a un comentari de l’informador del tipus «això ja només ho diuen els vells» o «aquesta paraula ara ja es diu poc»; mod recull també comentaris de l’informador com «ara es diu més que abans» o bé «ho diuen els joves»; vulg unifica comentaris com «és molt bast», «no és gaire fi». morf i sem són observacions dels investigadors fetes durant la preparació de la base de dades i indiquen que una resposta determinada discrepa, respectivament, de l’estructura morfològica o del contingut semàntic de la part en negreta de l’enunciat.

La informació complementària no codificada té continguts variats: addició d’un context lingüístic, aclariments semàntics, mots derivats o mots relacionats, observacions de l’informador, refranys i dites populars. Si són comentaris dels informadors, reproduïm exactament les seves paraules, sempre que n’hi ha constància, en transcripció fonètica o assenyalant-les entre cometes. De manera més ocasional, en algun enunciat concret, unifiquem a través d’un signe un comentari que és freqüent en el conjunt de les respostes.