Informants

Els requisits ideals de l’informant eren edat avançada, intel·ligència natural, fill del poble, dentició acceptable, instrucció elemental o nul·la, sedentari, ascendència fixada a la localitat, cònjuge del mateix poble, familiarització amb les feines agrícoles i amb les activitats de la vida patrimonial de la població. En general, s’ha procurat que tant els informants com els seus pares fossin nadius de la població estudiada i, pel que fa al nivell d’instrucció, com que calia evitar individus amb un parlar sotmès a la interferència d’una altra llengua (castellà, francès, italià), s’ha recorregut a parlants poc escolaritzats. Al llarg de les enquestes s’ha treballat amb informadors excel·lents, amb informadors normals i també amb alguns de mediocres.

Respecte al nombre d’informants per enquesta, l’ALDC ha trencat amb el principi gillieronià, seguit fidelment per A. Griera, de servir-se d’una sola persona. Davant les dificultats de comptar durant tres o quatre dies amb els serveis d’un camperol, perquè el seu treball —llaurar un camp, dallar l’herba, munyir les vaques, etc.— és especialment actiu a l’època estival —que és quan es realitzava generalment l’enquesta—, es va decidir de recórrer a pluralitat d’informadors. En general, moltes parts de l’enquesta es van fer amb una persona acompanyada sovint del seu cònjuge o d’un amic; però també s’ha treballat amb un grup de tres o quatre subjectes, i hi ha enquestes amb un sol informador. En el conjunt de les enquestes s’ha treballat amb un total de 473 informants.