Petit Atles Lingüístic del Domini Català 5
Comparatius
582. La parra
Fonètica
Vocalisme
583. Raïm (I)
584. Els cèrcols (I)
585. Pronúncia diftongada de [o] o [u] en [əw] o [aw]: oliva > [əw]liva, [aw]liva
586. La molla del pa
587. El trèvol
588. Jonc/junc
589. Variació de la vocal pretònica en fonoll
590. Fonei, variant de fonoll/fonoi
591. Variació de la vocal tònica de móra
592. La carabassa
593. El carabassó (I)
594. Distribució de regalèssia/regalíssia
595. Distribució de síndria/sindri (I)
596. El taronger: tractament de la vocal inicial (I)
597. Variants de llorer
598. El lledoner
599. El roure
601. Afèresi en avellana
602. -[ˈεɾa] < –aria en figuera
603. Variació de la vocal pretònica en resina (I)
Consonantisme
604. Moldre/molre (I)
606. La premsa de l’oli
607. El cànem
608. La filosa
609. El sedàs
610. Un rosegó de pa
611. El suro
612. L’heura
613. La canya
615. La margarida
616. El ginjoler
617. L’alfàbrega
618. El plantatge
619. Distribució de síndria/xíndria (II)
620. El suc d’una fruita
621. Els espinacs
622. La bleda
623. L’arbre
624. Les arrels
625. La –d– de madur (I)
626. Tractament de –r final en adjectius: madur (II)
627. Primerenc
628. L’albercoc
629. La magrana
630. El taronger: tractament de la palatal postconsonàntica (II)
631. La nespla
632. Les garrofes
633. L’ametlla
634. Empeltar
635. El saüc
636. Tractament de la –s– intervocàlica de resina (II)
Altres variants fonètiques
637. La verema
638. La falguera
639. L’argelaga
641. El card
642. El julivert
643. La carxofa
644. La carxofera
645. L’albergínia (I): variants del segment al– 1, 2
646. L’albergínia (II): variants del segment final –ínia
647. La gla
Morfologia
648. Les debanadores
649. El gerd
650. El ginebre
651. El carabassó (II)
652. Madurs
654. La taronja
655. El freixe
656. Sufix col·lectiu –ar/-al de alzina, carrasca
657. La perera
658. La pomera
659. Un pomerar
Lèxic
Indústries relacionades amb l’agricultura
663. El sarment
664. Els pàmpols
665. Els fils del cep
666. La rapa
670. Picar grans de raïm
671. Trepitjar el raïm
672. Els pinyols del raïm 1, 2
673. Els esportins
674. El cup
677. La brisa
678. L’aixeta de la bóta
679. L’olivera
680. L’ullastre
683. El bastó per a batre les olives
685. Moldre: variació lèxica (II)
686. La tafona
688. La pinyolada
689. Recipients per a oli 1, 2
690. Trafegar l’oli
691. Les morques d’oli
692. La troca
693. La tremuja
694. El segó
695. Cerndre la farina
696. El llevat
697. Pastar
698. Una llesca de pa
699. La crosta del pa
700. Les molles del pa
701. Un crostó de pa
702. Pa tou
703. Pa sec
705. Escombrar el forn
706. El flequer
708. La carbonera
709. L’alzina surera
Els vegetals
710. La cugula
711. La boga
712. La ginesta
717. Els rovellons
718. La maduixa
721. El romaní
722. L’espígol
723. La farigola
724. La patata
725. La pela de patata
726. El cogombre
727. La síndria (III)
728. Les llavors del meló, de la síndria
729. Una cabeça d’alls
730. Un forc d’alls o de cebes
731. La pastanaga
732. L’amanida
733. L’escarola
734. L’enciam
735. El tomàquet
736. El pebrot
738. El pebre
739. L’ombra
740. Una soca d’arbre buida 1, 2
742. Esqueixar una branca 1, 2
746. Brotar
747. L’escorça d’un arbre
748. El canyís
749. Tardà
750. El cirerer
751. El préssec
753. La llimona
755. Batre ametlles
759. L’arboça
760. L’àlber
763. L’avet
764. El salze
765. L’om
766. El faig
768. Un alzinar
769. Les glans
771. El noguer
772. Un noguerar
774. Una nou buida
775. La poma
776. El cor de la pera
777. La figaflor
778. La figa de moro
779. L’aspre
780. L’estaló
781. Un pinar
783. La pinya