Classes de mapes

A més, pel que fa a la tipologia dels enunciats i en relació amb aquest volum, cal fer algunes precisions. D’acord amb la manera com tenim estructurada la base de dades, distingim entre: 1) Preguntes de classe primera, que corresponen a conceptes per als quals es preveien respostes bàsicament equivalents d’una localitat a l’altra, com 291. El matalàs. 2) Preguntes de classe segona, que corresponen a diversos conceptes englobats dins una classe de nivell superior, de manera que en cada localitat hi sol haver diferents respostes que, en general, no són equivalents, com 415. Plats típics de la contrada.

Els mapes que vam publicar en el primer volum corresponen tots a enunciats de la primera classe; en canvi, en el segon publiquem 260 mapes que corresponen a la primera classe i 9, a la segona. En els mapes, els enunciats de la classe segona van precedits d’un asterisc. Pel que fa a la consulta dels materials d’aquest segon tipus de mapes, cal tenir en compte els aspectes següents:

1) En les respostes de cada localitat els signes que serveixen per a indicar l’ordre introdueixen termes que corresponen a conceptes diferents.

2) L’ordre de les respostes dins una localitat correspon, en general, a la manera com van respondre els informadors.

3) En el cas que en una localitat un dels conceptes tingui dues o més respostes equivalents només la primera està emplaçada en el punt que correspon al lloc d’enquesta; la resta figura com a informació complementària precedida del signe d’equivalència; per exemple, mapa 281. *Altres classes de paviment, local. 103 # [s«ostR´ D´ p»çts] ö = [´mpostis»at]

En aquest volum tenim el mapa 386. La vianda, que és de tipus semàntic: els enquestadors preguntaven pels conceptes que cada informador associava a la forma lèxica vianda. En aquest cas, i a diferència de la resta de mapes del volum, presentem una interpretació dels resultats que esquematitza en forma de símbols els diferents valors semàntics.