184. Altea
Dades administratives:
Partit judicial: Benidorm (inf.: Callosa d’en Sarrià).
Comarca: la Marina Baixa (inf.: la Marina).
Província: Alacant.
Dades eclesiàstiques:
Diòcesi: Alacant-Oriola.
Patrons: Sant Blai (2 de febrer) i el Crist del Sagrari.
Nom popular de la localitat i dels habitants: Altea; alteans.
Nom del parlar: valencià.
Relacions socials i econòmiques:
Emigració: sí (Argentina).
Immigració: sí (la Manxa).
Matrimonis: no.
Mercat: sí (els dimarts).
Fires: sí (per Sant Miquel: fira de torrons); Cocentaina.
Proveïment d’aliments: Alacant.
Proveïment de mobles: Benissa.
Dades de l’enquesta:
Fases de l’enquesta: 1 (21-22 i 24-26 de juliol de 1967); 2 (27-28 de juliol de 1969).
Investigador: J. Veny (1, 2: 1-2452).
Enregistrament: sí (parcial: 2390-2452 i etnotextos).
Transcriptor: J. Veny (2390-2452).
Informadors:
1. Vicent Cantó i Alvado: natural de la població, 70 anys, mariner, instrucció primària.
Pare de Relleu de Marina (la Marina Baixa), mare i cònjuge naturals de la població.
Estades fora: no.
2. Jaume Mulet i Nomdedéu: natural de la població, 83 anys, pagès, instrucció primària (fins a 14 anys).
Pare, mare i cònjuge naturals de la població.
Estades fora: sí, a Amèrica (8 anys).
3. Joan Baptista Orozco i Moltó: natural de la població, 72 anys, constructor naval, instrucció primària (fins a 12 anys).
Pare i mare naturals de la població, cònjuge de Benidorm (la Marina Alta).
Estades fora: sí, als Estats Units (1 any) i a Cuba (4 anys).
Observacions:
1. Enquesta complementària realitzada per M. Àngels Diéguez, any 2000.
2. Els informadors expliquen que a Altea hi havia la zona dels pescadors, que feia les assimilacions vocàliques [tˈεrε], [rˈɔδɔ], i la zona dels llauradors i ramaders, que no les feia; expliquen que pel parlar se sabia si una persona era mariner, o habitant del carrer del Mar, o no.
3. La pronunciació de la terminació –ts marca una diferència generacional: les persones més grans de 70 anys pronuncien [ts] i les més joves de 50 anys pronuncien [t∫].