41. Cardona

Dades administratives:

Partit judicial: Manresa (inf.: Berga).

Comarca: el Bages (inf.: Berguedà).

Província: Barcelona.

Dades eclesiàstiques:

Diòcesi: Solsona.

Patrons: Mare de Déu del Patrocini (segon diumenge de setembre: festa major), Sant Miquel (29 de setembre) i Sant Vicenç (27 d’octubre).

Nom popular de la localitat i dels habitants: Cardona; cardonins.

Nom del parlar: català.

Relacions socials i econòmiques:

Emigració: sí (Barcelona, Terrassa, Sabadell, Manresa).

Immigració: sí (Almeria, Múrcia).

Matrimonis: sí (poblacions veïnes, Barcelona).

Mercat: sí (els diumenges); Solsona (els dimarts i els divendres), Manresa (els dilluns).

Fires: sí (per Sant Miquel: porcí, equí, boví, oví; per Corpus: porcí, equí, boví, oví; ↓ pels Sants Màrtirs, Sant Celdoni i Sant Armenter); Solsona.

Proveïment d’aliments: Cardona, Manresa, Barcelona.

Proveïment de mobles: Cardona, Manresa, Barcelona.

Dades de l’enquesta:

Fases de l’enquesta: 1 (26-29 de juny de 1976).

Investigadors: M. C. Portillo (1: 1-2452); D. Recasens (1: 1-2452).

Enregistrament: no.

Informadors:

1. Eudald Casahuga i Castellanes: natural de la població, 60 anys, pagès, instrucció primària.

Pare, mare i cònjuge naturals de la població.

Estades fora: no; servei militar: sí (3 anys).

2. Ramon Cavalls i Serra: natural de Navès (el Solsonès, fins a 22 anys), 42 anys, pastor, analfabet.

Pare i mare de Navès (el Solsonès), cònjuge de Lladurs (el Solsonès).

Estades fora: no.

3. Josep Malagarriga i Comellas: natural de la població, 64 anys, pagès, instrucció primària.

Pare natural de la població, mare de Casserres (el Berguedà), cònjuge de Salo (el Bages).

Estades fora: no; servei militar: sí, a Manresa (1 any).

4. Joan Tristany i Vilà: natural de Montmajor (a 7 quilòmetres de Cardona), 70 anys, ferrador i moliner, analfabet.

Pare de Clariana (el Solsonès), mare de la Ginebrosa (el Solsonès), cònjuge natural de la població.

Estades fora: no.

 

Observacions:

1. En algunes ocasions s’observa l’existència de vocals e i o tòniques amb obertura mitjana, especialment en les terminacions –et, –eta, -er, -era i en mots com la sort.

2. La vocal o àtona final de mots importats, com respaldo, es manté com a [o] o lleugerament més tancada que [o].

3. La vocal neutra àtona final té tendència a [ɑ].

4. Ocasionalment la [] inicial o postconsonàntica es realitza africada.

Advertiment
Per a la correcta visualització dels mapes en format PDF cal que tingueu instal·lat el programa Adobe Acrobat Reader