Punts d’enquesta

Són 190 localitats que representen totes les àrees dialectals del domini lingüístic. Respecte dels atles anteriors, s’han densificat els punts d’enquesta a l’àrea del valencià, que tenia poca presència en les obres anteriors, i a comarques de molta variació dialectal, com el Matarranya. S’han escollit parelles de poblacions a banda i banda de la franja de transició entre català oriental i català occidental, com la Febró i la Torre de Fontaubella, Cervera i Freixenet de Segarra, Sanaüja i Llobera de Solsonès. S’han inclòs punts d’enquesta en les zones de transició entre català i aragonès, com Cerler i Eressué, i entre català i occità, com Formiguera. També s’han tingut en compte zones vinculades a isoglosses diverses, com la /ˈε/ tònica en comptes de la /ˈə/ a les Balears, l’article salat, la iodització continental, etc.

Quant al tipus de localitats, s’ha aplicat un criteri eclèctic que inclou poblacions petites, mitjanes i grans. Les petites són interessants com a bastions de resistència; les ciutats i nuclis populosos, com a forces d’expansió de novetats de la llengua. En el cas de les ciutats, es va recórrer a informadors d’agregats o de barris perifèrics, generalment més en contacte amb la vida i les feines del camp.

Advertiment
Per a la correcta visualització dels mapes en format PDF cal que tingueu instal·lat el programa Adobe Acrobat Reader